diumenge, 8 de juliol del 2007

addicció...

sóc addicte a les abraçades...




i ahir vaig abraçar i em van abraçar...

i quan hi penso m'emociono...

i encara estic toveta per tot el que va passar...

i cada vegada que veig aquest vídeo, ploro...

una abraçada per cada un/a que passeu per aquí...




.
a

9 ventades ...:

  1. su*diumenge, de juliol 08, 2007 10:04:00 p. m.

    una altre per tu trempada!
    de les nostres eh ;P
    i tmb petons!!!

    ResponElimina
  2. Anònimdiumenge, de juliol 08, 2007 10:43:00 p. m.

    Jo ja les vaig veure, l'altre dia, a aquestes xiquetes. Afortunadament, però, vaig poder-me escapolir, doncs ja ho diu la dita, "qui molt abraça poc estreny".

    ResponElimina
  3. Barbollairediumenge, de juliol 08, 2007 11:43:00 p. m.

    gràcies nina!
    no sempre és fàcil abraçar algú... ni per compromís...

    però ja se que, això, entre nosaltres no passa... amb tot el que ens estimem!!! i això que tens una Canon!!! XD
    Imaginat que podria passar si tinguessis una .... Olympus!!!! XDDDD

    t'estimo follet!
    Petonets i abraçades tendres, dolces, de cor... ;¬)***********

    ResponElimina
  4. gatotdilluns, de juliol 09, 2007 12:10:00 a. m.

    ai si fossin de debó......

    ResponElimina
  5. neusdilluns, de juliol 09, 2007 12:24:00 a. m.

    I tant Su... i tant!! espera quan et vegi ;)********


    Hi ha qui abraça poc i encara estreny menys dErsu_...


    Barbollaire... ais...
    No, no és fàcil abraçar a segons qui. Una abraçada ha de sortir de l'ànima i si no sents un sentiment recíproc és molt complicat, perquè ho notes i et fas enrere. Però quan obres els brazos i ets correspost... és tan... tan... meravellós. De la mateixa manera que quan t'obren els braços i tu correspons al moviment, sense pensar i t'hi llences...
    Hi ha poques persones en la meva vida que es deixin abraçar obertament, sense manies, però per sort n'hi ha.
    Hi ha poques persones en la meva vida per les quals em deixo abraçar sense manies... i tinc sort de que hi són.
    I amb tu Barbollaire, sé que si mai et veig em passarà com amb la Su, que després d'un "hola" mig tímid, ens vam abraçar ben fort, fort.
    Ara, si tinguéssis una Canon... ja seria el "novamás"! jejejeje
    Jo també t'estimo, Poeta.
    Una abraçada ben forta forta.
    :)***************

    ResponElimina
  6. neusdilluns, de juliol 09, 2007 12:25:00 a. m.

    Serien millor, ho sé Gatot...

    ResponElimina
  7. Bukdilluns, de juliol 09, 2007 7:57:00 a. m.

    Una abraçada, maca. I un petonot ben fort!

    ResponElimina
  8. Anònimdilluns, de juliol 09, 2007 12:06:00 p. m.

    Una abraçada ben forta!!
    :)***

    ResponElimina
  9. Jo Mateixadilluns, de juliol 09, 2007 11:18:00 p. m.

    Ai nena que macu!!!, m'has fet plorar i tot, serà que també necessitaba una abraçada ben forta avui????

    T'enenvio una de inmensa!!!!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)