Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall, on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.
La vall del riu vermell _ Espiritual negra
dijous, 28 de juny del 2007
trobarem a faltar el teu somriure...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
bon dia, follet...?
ResponEliminaaquest post... sembla com si...
desitjo que no...
si necessites res, saps on trobar-me...
mil petonets dolços ;¬)*******
doncs sí Poeta... ahir se'n va anar...
ResponEliminagràcies... un petonet :)*
Una abraçada i molts petons, Elur!
ResponEliminaGràcies maco :******
ResponEliminaUna abraçada, campiona!!! Ni idea del que ha passat, però quan un cor plora sempre n'hi ha d'haver algun al costat per recolzar-lo!!!
ResponEliminaCuida't molt! Un petó
Nena, de debó??, se n'ha anat de debo??, em sap tant i tant de greu, però pensa que ara està en pau i descansa, ja no pateix.
ResponEliminaUna abraçada ben forta bonica meva i ja saps on estic, per el que faci falta!!!!!!!!!!!
una abraçada
ResponElimina:*
Vaja... em sap molt de greu sentir això. Pel que faci falta aquí hi som. Una abraçada ben forta!
ResponEliminaSempre se m'ha fet difícil saber què dir-li a algú que ha perdut a una persona que estimava. Només dir-te que som aquí, que estem amb tu.
ResponEliminaUna abraçada molt molt molt forta.
Gràcies a tots :)*
ResponEliminaSu, Àlex, Feli... jo també us estimo, molt! :)*******
;)
ResponEliminapetons!
Una abraçada ben gran!!!
ResponEliminaOreneta