Ens sostenen les paraules com l'aire sosté els ocells.
Emili Teixidor
Emili Teixidor
.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Els ocells també han de col·laborar, si no l'aire sol no fa la feina. Amb les paraules passa el mateix.
ResponEliminaBon dia! :)***
Una paraula ben dita enlaire a qui la diu i a qui l'escolta. Una mala paraula, en canvi, ens pot enfonsar. M'agrada aquesta comparació entre els mots i l'aire que sosté el vol dels ocells.
ResponEliminaUn petonot, maca!
oh! però si treus l'aire... qui vola?
ResponElimina;)
Bon dia :***
A mi també em va agradar, tot i que no me l'havia mirat com tu Buk. M'agrada com ho has vist :)
ResponEliminaUn petonàs, maco!
per cert, Pd40... Gamma?? jejeje
ResponEliminaDoncs... sense paraules, existirïem?
ResponEliminacrec que no dErsu_, potser sense paraules sí, però ens hauríem d'inventar un nou llenguatge, una nova manera de comunicar-nos, que vindria a ser el mateix que les paraules.
ResponEliminaComunicar-nos? i jo que em pensava que les paraules ens feien existir, tenir consciència de nosaltres mateixos, essent tot això de la comunicació un enutjós efecte secundari.
ResponEliminasí? un efecte secundari enutjós... vaja. Però i com és que tenim la necessitat de que els altres ens llegeixin, escoltin...?
ResponEliminaNingú no és perfecte, que deia aquell.
ResponElimina