el vent...

s'escola per la persiana vella mig oberta, em fa pessigolles als peus i als braços nus i surt per l'altra habitació oberta de bat a bat.
Sento el pardal mascle cridant a la femella. És quasi l'únic so que trenca aquest silenci. I quan ell calla, sembla com si tots els altres ocells cantéssin de cop... I sento els canaris dels veïns, altres pardals, algún gafarró, d'altres que desconec... No em moc, em limito a escoltar, a sentir...
Ha tornat el vent i m'ha trobat sense ganes de fer-li cap cas, però insisteix i em regala sons i sensacions... i el deixo que em ressegueixi la pell mentre rumio si l'haig de seguir o no...





.