Hi ha vegades que els sentiments sorgeixen perque sí. I hi ha un batubull d'emocions que poca gent entendria.
En els últims anys, he après moltes coses. Però les més importants han sigut que he après a aprendre. I he après a estimar.
I per estrany que pugui semblar a algú, o per impossible que els hi sembli als altres, també he après a estimar a través d'aquesta finestra.
He pogut posar rostre, gestos, tacte, somriures, mirades, veu... a unes persones molt especials, que he après a estimar abans de poder-los-hi fer cap petó i/o abraçada. Abans de veure'ls somriure.
No hi ha gaires persones que em diguin que m'estimen, tot i que sé que ho fan. A vegades sembla que dir "t'estimo" o que estimes a algú, comporta obligacions o compromisos. Res més lluny del que jo en penso. Els compromisos neixen d'altres coses. I l'amor no és un compromís, és un sentiment. I els sentiments són per sentir-los, no per amagar-los.
I també penso que hi ha tants tipus d'amor com de persones a les que estimo. Tinc amors de totes les edats i sexes i m'agrada que sigui així.
Però no conec pas, físicament, a tothom a qui estimo. I a vegades em sap molt de greu, perquè avui hauria omplert de petons i abraçades i llàgrimes d'emoció a una personeta que em té el cor robat fa temps.
.
diumenge, 17 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Elur, bonica, no ens coneixem i no sóc una comentarista habitual, malgrat si lectora silenciosa. Però t'entenc Tant. A mi el bloc m'ha ensenyat a estimar, el bloc m'ha fet descobrir sentiments i mirar amb ulls nous emocions velles.
ResponEliminaUna abraçada molt forta
Voleu dir, doncs, que els altres existeixen? que existiu?
ResponElimina;¬)*********************
ResponEliminaI jo que pensava que t'autocomentaves? ;)
ResponEliminaBon diaaa :)********
Me n'alegro molt per tu, Annatarambana :)
ResponEliminaHe de dir però, que conec (personalment) molt poca gent de la que em visita regularment al bloc. Només un parell. (és que després tot són preguntes i xafarderies jejeje)
Una altra abraçada per tu, maca!
:)****
I vos dErsu_, existiu?
B!!!!!!!
:)********************************
Pd40, no havíem quedat en que em guardaries el secret??? hoooooooooooome!
Booooooon dia!!!! ;)**********
Tens raó, hi ha tants tipus d'amor i d'amors que hauríem de fer una escala per tot el que comporta. Però millor no fer classificacions i viure-ho no?
ResponEliminaJo un dia vaig aprendre que era tant important dir "t'estimo" a aquells que t'estimen, que de vegades no t'ho diuen però t'ho demostren, com beure aigua quan tenim set. De vegades hi ha hagut gent que s'ha quedat sorpresa quan ha passat un temps, els tornes a veure i els dius que els has trobat a faltar i que els estimes molt, llavors no saben com reaccionar, però és molt necessari dir-ho i que t'ho diguin. Tant de bo fos tot recíproc.
L'aprenentatge és el camí que anem construint... bonics posts!!!! Un petó!!!
algunes vegades he parlat d'amor, d'estimar, de virtualitat i de relacions... avui amb aquest post ho has fet fàcil, elur. El guardaré ben guardat perquè és una joia.
ResponEliminaI el mostraré quan vulgui tornar a parlar del tema -que serà aviat- perquè les joies, s'han de compartir. I quan són com aquesta, haurien d'arribar a tothom.
petons i llepades estimadores!
No m'agrada classificar l'amor Instints, trobo que és impossible. S'estima i ja està, com es pot i com se'n sap.
ResponEliminaI no és fàcil dir-li a algú que l'estimes, almenys per mi no ho és, és complicat, perquè no tothom ho entén de la mateixa manera...
Abans de res, benvingut Gatot! tota una sorpresa trobar-te per aquí :)
No sé què dir-te... gràcies, però no n'hi ha per tant.
Petons i ronroneigs :)*
per molts anys visqui aquest sentiment!
ResponEliminapetons!
és clar que no és fàcil!!! Ni tampoc ho dic sempre!!! jeje. Però m'agrada dir-ho a les persones que crec que els hi he de dir, perquè sento que els hi he de dir. I sí, estimar s'estima de moltes maneres, però tant tu com l'altre ja sabeu quin "grau" (no ho classifico, no sé com dir-t'ho) d'estimació hi ha, o apreci, o el què heu compartit com per saber si li has de dir o t'ho diu.
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada gens classificar, és terrible fer classificacions, evident.
Això dels sentiments és una cosa molt curiosa; la majoria de vegades no li trobés cap explicació lògica.
ResponEliminaDoncs noia, segueix estimant així. És una virtut que no pots perdre.
ResponEliminaM'agrada això que dius, elur. És una bona cosa a aprendre!
ResponEliminaEscolta, volia comentar-te una cosa. T'he "robat" una foto per fer un haiku al meu blog. Si tu m'ho demanes la retiro al moment, d'acord?
Un petonot, maca!
Buk
I tant Su! :*****
ResponEliminaInstints, :)*
Ai Sir, és que no hi entenen en lògica, no n'hi busqui que no n'hi trobarà pas.
Es fa el que es pot Veí, moltes gràcies :***
Moltes gràcies Buk.
No em fa res, ja ho he vist. Et deixo "robar" totes les que vulguis (sempre que no hi surti jo, és clar)
Un petonàs, maco!!!!
Vaig a haver de passar mes sovint per aqui, que en el blog de castellà. ;P
ResponEliminapetons
Ays Darky... es que a veces me da una pereza traducirlo todo... :P
ResponEliminapero intentaré estar al día, lo prometo ;)
Mosuek txiki!! :***
Ah, no! Jo de conéixer a gent personalment ben poca! I, els pocs que conenc he deixat de veure, perquè han tancat la barraca o ens hem distanciat... Perquè a vegades això també passa! Les amistats vene, van, algunes queden, altres necessiten amor constant i altres només una picada d'ullet...
ResponEliminaPerò tot i així, per emails, i via posts he après molt! I, he viscut molt!
T'entenc perfectament Anna :)
ResponEliminaun petonàs, maca, i gràcies! :)*