dissabte, 11 de març del 2006

yogui tea...

pebre negre, clavell, cardamom,
gingebre, canyella i llet.
Una delícia!
a

8 ventades ...:

  1. Anònimdiumenge, de març 12, 2006 9:07:00 a. m.

    Totalment d’acord!!!

    ResponElimina
  2. neusdiumenge, de març 12, 2006 9:50:00 a. m.

    Bon dia Arguitos!!!!

    El que passa és que no sé si "gengibre" és correcte, gengibre, gingebre...?¿

    ResponElimina
  3. Anònimdiumenge, de març 12, 2006 1:05:00 p. m.

    mmm!!!! encaro llepo!!!

    i dps de buscar una estona he trobat q la forma correcte és gingebre :P

    petons de bon dia!!!

    ResponElimina
  4. Anònimdiumenge, de març 12, 2006 9:40:00 p. m.

    Mentres no confonguem el gingebre amb la ginebre. I un lassi, que tal un lassi?

    ResponElimina
  5. Bukdilluns, de març 13, 2006 8:23:00 a. m.

    Mmmmmmm...prenc nota de la recepta!

    ResponElimina
  6. neusdilluns, de març 13, 2006 10:16:00 a. m.

    Lassi, he trobat dues receptes.

    La primera:
    1 part de iogurt natural, 3 parts d'aigua, sucre. Batre el iogurt i afegir-hi aigua fins que prengui textura d'un batut. Ensucrar segons el gust del consumidor. Servir fred, ideal per l'estiu.

    I la segona:
    aigua, iogurt, sal, pebre vermell. Batre bé els iogurts, una cullerada de sal i pebre vermell. Afegir aigua i batre. Servir fred.


    Haig de dir que prefereixo la primera, això de posar sal al iogurt, i pebre vermell, que segurament serà del picant, és massa rar per una servidora. Sí, ja ho sé, bé ho sé ara que ho he buscat, és una recepta índia i allà deu ser el més normal del món.


    Proba-ho Buk, està boníssim, o sino vés directament a la teteria, que està al teu poble crec... sí home, aquell tan petit... Barcelona em sembla que es diu ;-P

    ResponElimina
  7. Anònimdilluns, de març 13, 2006 11:26:00 a. m.

    El lassi queda molt bé amb mango. El senyor Shalimar, al seu restaurant del Raval, fa uns lassis magnífics.

    I si vols fer experiments amb iogurt, el tatziqui, això és (si no em falla la mamòria), iogurt grec amb all, sal i cogombre.

    I ja posats, un bon curri (és a dir, un estofat) amb iogurt i fastucs.

    ResponElimina
  8. neusdilluns, de març 13, 2006 12:09:00 p. m.

    carai Dersu... que fa estona que rumio què em faré per dinar, que la gana em fa volar la imaginació i manoi... m'ho quedo tot menys el cogombre. No puc amb el cogombre, només la olor ja m'ofèn, una espurneta de cogombre en una amanida i sóc capaç de no menjar-me ni les olives... amb lo que m'agraden les olives... ooooooooooh i les que tinc a la nevera... mmmmmmmm... ho he dit que la gana em fa córrer avui? :P

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)