Avui m'agradaria ser aprop del mar, al bell mig del golf de Roses per exemple, en aquella platja que no s'acaba mai, tot deixant que la marinada, l'olor del mar i sobretot la seva remor s'enduguéssin la migranya...
amb els ulls closos
buidant ànima i ment,
de mar omplint-les...
Jo ja hi sóc, llegint-te.
ResponEliminaVéns?
;)
ai si fos tan fàcil...
ResponEliminaEts afortunat/da Init, remulla't un xic els peus per mi... :)
Aiiii...A mi també m'agradaria, ja ho crec que si.
ResponEliminaM'ha agradat el teu haiku, elur.
Jo, quan soca la costa a Roses, o més amunt al cap de Creus, sempre miro l'horitzó, fixament, molta estona, tot esperant veure apareixer en la llunyania les veles dels vaixells aqueus que tornen, amb Agamenon, Odisseu i Aquil.les. Però, ai las (o afortunadament), mai arriben.
ResponEliminaM'encanta el teu surrealisme Dersu :)
ResponEliminaTot i que un servidor prefereix les cales petites que hom pot trobar de Cap de Creus en direcció amunt, no faria fàstics a estar ara mateix al mig del golf de Roses; amb els ulls closos, buidant ànima i ment, de mar omplint-les...
ResponEliminas'hi ha d'estar la mar de bé Pensador ;)
ResponElimina