.jpg)
La setmana passada vaig rebre carta de l'Índia. Una mena d'informe, escrit a mà, on m'expliquen més bé la situació de Bhanuprakash i la seva família. Una carta bilingüe, al costat esquerra del mig foli, està escrita en hindú (suposo) i al costat dret en castellà. No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer, la que em fa, la porto a tot arreu, ben guardadeta dins el bolso. D'aquí uns dies la desaré al "bagul" dels tresors.
Sé que ve de molt lluny, que ha passat per moltes mans, però el primer que vaig fer, després de llegir-la va ser olorar-la, sabia que no hi hauria la seva olor, però no vaig poder evitar-ho...
Que maco, elur. De debò.
ResponEliminaUn petò
Buk
gràcies Buk ;*)
ResponEliminaSi ja ho diu la cançó:"A veces llegan cartas con olor a rosas que sí, son fantásticas..."
ResponEliminaPetonets!!!
Bé si, però, i la situació quina és? progressa adequadament? necessita millorar?
ResponEliminaDoncs suposo que tot "lo" bé que es deu poder estar en la seva situació. Sempre pot millorar, és més, ha de millorar.
ResponEliminaAquest gener va fer 6 anyets. Em diuen que va a escola, el seu germanet de 3 anys també hi va. Viuen a Valasa en una casa de lloguer, amb els pares i els avis.
El pare Krishna Murthy, la mare Nirmalamma, el germanet Raviteja, l'àvia Hanumakka i l'avi Hanumantharaja.