Dos mil dos-cents onze ...

Fa temps que se'm passen els dies importants. Me'n descuido de felicitar aniversaris sobretot. I no pas perquè no hi pensi, no pas sempre. Dissabte era l'aniversari de l'Ana i hi vaig pensar. Molt. Però no vaig pensar en trucar-la. Se m'han passat els aniversaris dels fills d'unes amigues. De poc no se'm passa el meu, perquè quan en X em va preguntar si aquell dissabte feia res especial, li vaig dir 'amb qui juga el Barça?' pensant-me que volia quedar per mirar el partit. I el que pràcticament sempre oblido és el d'aquest bloc. I això que aquell dia vaig fer un post: Apunts [22] ...

Aquest serà el meu sisè any escrivint coses en aquesta mena de llibreta on no puc fer gargots. 

Sis anys coneixent i desconeixent persones. Posant cares a alguns blocaires. Fer amistat amb d'altres dels que no en sé ni el nom. És tota una cosa estranya aquest món virtual, ple de sorpreses agradables i no. 

M'he discutit, m'he enfadat, m'he indignat... 

A vegades he tingut ganes d'escridassar a algú, de la mateixa manera que algú ha tingut ganes de sacsejar-me i escridassar-me a mi, suposo. Diria que això últim més que no pas 'lu' primer.

M'he emocionat i m'he divertit. 

He rigut més que no pas he plorat.

He tingut més moments Calimero dels que ningú voldria haver-me de suportar.

I m'he enamorat sovint d'algun dels vostres escrits.

Ne fermez pas la porte...