Mirem el tennis.
En Panxo dorm.
El meu germà va clucant.
Tenim obert, passa aire i sentim els ocells com canten.
La tarda s'enfosqueix i fa estona que se senten trons com una remor de fons que es va apropant i intensificant. I comença a ploure, a llampegar a base de bé.
Un llampec peta tan aprop que el seu tro ens fa tremolar les entranyes, esquerda el cel i una cortina d'aigua ocupa quasi tot l'espai visual.
El vent erràtic dibuixa ones a la pluja.
Mentre m'ho miro a través de la galeria oberta, el vent es gira de cares i la pluja m'abriga de cap a peus.
Tot el que teníem obert ho hem de tancar si no volem que plogui tant a dins com a fora.
Continua llampegant i tronant.
Quan comença a amainar tornem a obrir comportes.
'Ja està, els ocells tornen a cantar, ja ha passat'
L'aire que ens arriba és deliciosament fresc i aromatitzat.
Tot el paisatge ha canviat de color.
____________________________
*ESTERNELLAR (o esterneiar). v. tr.
Estendre, ajaure (Olot, Empordà, Montseny); cast. tender. Passaven la nit on coincidia la son..., s'esternellaven junts entre l'arrelamenta d'un suro, Bertrana Herois 22. En Martinich... probà d'escometre-la, però una bronyida aviada en mal lloch l'esternayà dexant-lo bona estona sens valiment, A. Busquets Punset (Catalana, ix, 274).«Ha donat una ensopegada i ha quedat esterneiat a terra».
Fon.: əsteɾnəјá (Empordà, Pineda).
Etim.: var. de estenallar, art. 2.
Estrany, però sembla que sóc el primer...
ResponEliminaLes tempestes d'estiu són refrescants, però a Barcelona encara deixen més xafogor! Ara, la pluja és la pluja!
A mi el paisatge, què vols que et digui, sóc de ciutat, m'és una mica igual. A mi el que m'importa és si aquesta tempesta t'ha canviat de color a tu o no?
ResponEliminaEstrany per què Jordi? :)
ResponEliminaLes ciutats són estufes impossibles de refrescar, fins i tot a l'hivern li costa a vegades...
Oh! la pluja és un petit(gran) miracle!
Durant unes hores sí Xexu... i ja és un petit triomf. Gràcies maco.
Almenys va refrescar... tot i que el Nadal guanyés!
ResponElimina*Sànset*
ummmmm... a mi en Nadal m'agrada, Sànset, és merengón però respectuós amb tothom, no com el culé Lorenzo que va de semidéu.
ResponEliminaper un moment jo també m'he trobat "esterneiada" al sofà de casa seua. quina gran capacitat de traslladar ambients i escenes, elur!
ResponEliminael nadal fora-pistes no és sant de la meua devoció, la veritat. ara, m'encanta veure'l jugar! enguany m'he perdut tot el wimbledon, però a la final del 2008 m'ho vaig passar teta (un partit memorable)!
ui... potser tots plegats no hi cabríem Pati ;)
ResponEliminaEn Nadal té una 'mala' fama que no sé si li correspon, jo mai li he escoltat cap paraula censurable. Tot el contrari, sempre m'ha semblat molt respectuós amb tot i tothom. Li exigeixen unes coses i es dóna a la pell, em sembla. M'agrada com juga a tennis i m'agrada com porta tot el tinglado que hi ha al voltant.
Aquesta pluja només serveix per refrescar-te uns minuts si et trobes a l'exterior. Després para i torna a fer una calor impressionant.
ResponEliminaAdéu!
allà dalt al Paradís Petit no Albert, allà serveix per refrescar tota la tarda i la nit... :)
ResponEliminaSalut!
M'encanten les tempestes d'estiu! Ara no m'importaria pas que hi caigués una de ben bona! ;-)
ResponEliminaQuina paraula més maca! Gairebé tan maca com la tempesta que per aquí desitjava tant i es va quedar en quatre gotes mal comptades.
ResponEliminaA mi també DoMM, els llamps i trons m'encanten!!
ResponEliminaUna cada dia abans d'anar a dormir seria ideal ;)
È que sí GripauBlau? esterneiats de tal manera que semblava que havíem caigut del pis de dalt :P
Ais... ja em sap greu, aviam si per la pròxima hi ha més sort!
Feia dies, molts dies... tants o més que des de l'última tempesta.
ResponEliminaUna abraçada amb olor de pluja, elur.
quina alegria veure't/llegir-te de nou Pensador!
ResponEliminauna altra per a tu!
Somiem!
a mi no, i no perquè sigui merengón -com ja ho era el seu oncle, jeje- sinó perquè no m'acaba de caure bé...
ResponElimina*Sànset*
Es ben bé així. A la nit, però, i dins una tenda, fa una sensació de vulnerabilitat que m´agrada: els llampecs il.luminen cada dos per tres el forro blanc interior; després els trons, i així durant dues hores. Després la pluja - per sort, sense res de vent- fa de somnifer, el cos ben esternillat.
ResponEliminaDeliciós post, m´agrada especialment lo del vent erràtic dibuixant ones a la pluja.
Salut i moltes tormentes.
tot són gustos Sànset ;)
ResponEliminaEn vaig viure una d'aquestes fa molt de temps Estranger, massa temps. Ens va caure una bona calamarsada! Oh quina delícia... i quina enveja que em fas sentir ara mateix!
Moltes gràcies, maco.
Una abraçada!
Que bé que ho expliques... Ha estat com si jo també sentís la fresca aquesta que dius. I això d'esterneiar m'encanta! Feia tant que no ho sentia! Una abraçada refrescant.
ResponElimina