La resposta, evidentment ha sigut la mateixa: 'no'.
La primera persona m'ho va preguntar perquè volia presentar-me "un amic meu molt maco, però molt, è? que està fet pols perquè l'ha deixat la nòvia" ... no sé si cal explicar què li vaig respondre.
La segona persona m'ho va preguntar a rel d'un comentari que vaig fer, que la va deixar fora de joc. Tants anys que fa que em coneix i encara la sorprenc quan surto amb algun estirabot estrany.
Fa dies que em ronda pel cap la idea de tallar-me els cabells arran.
L'error ha sigut mirar fotos de fa tres anys, enyorar aquella comoditat i maleir la calor que fa que no em senti gens còmode amb mi mateixa.
De fet la calor poca cosa hi té a veure, em sembla.
Quan parlo de les meves amistats m'emociono tant que la gent hi sol veure coses que no hi ha.
Sovint es confon l'amor fraternal amb l'amor eròtic.
Quan em van preguntar si estava enamorada i vaig dir que no, mentia.
M'enamoro sovint, possiblement cada dia, però no pas de la manera com s'entén, generalment, l'enamorament.
M'enamoro d'una idea, d'una llum, d'un color, d'un somriure que no veuré mai més, d'un pensament fugisser, del vol d'un falciot...
Enamorarse y no
Cuando uno se enamora las cuadrillas
del tiempo hacen escala en el olvido
la desdicha se llena de milagros
el miedo se convierte en osadía
y la muerte no sale de su cueva
enamorarse es un presagio gratis
una ventana abierta al árbol nuevo
una proeza de los sentimientos
una bonanza casi insoportable
y un ejercicio contra el infortunio
por el contrario desenamorarse
es ver el cuerpo como es y no
como la otra mirada lo inventaba
es regresar más pobre al viejo enigma
y dar con la tristeza en el espejo.
Mario Bendetti
Potser sembla un lloc (o comentari) comú però mentre ens anem enamorant, del que sigui o de qui sigui, tenim encara més motius per anar a dormir somrient.
ResponEliminaI a mi, anar al llit somrient, és una de les coses que més enamorat em té.
El que fas està molt bé. Pots valorar les coses en el seu just moment, que molt moltes vegades ens en oblidem.
ResponElimina*Sànset*
La meua cançó preferida de Bon Iver
ResponEliminaAquests dies, dur els cabells llargs ha de ser una autèntica molèstia, sobretot a l'hora de dormir! Si et sentes més còmode portant-los curts, no t'ho pensis!
ResponEliminaAquesta confusió a vegades la sofreix molta gent. Sembla que si parlem bé d'una persona del sexe contrari ja n'haguem d'estar enamorats.
Talla't els cabells... t'asseguro que val la pena. Jo ho vaig fer fa poc i és molt més pràctic...
ResponEliminaJo, que em rento el cabell cada dia del món, quan em dutxo pel matí, ara no cal ni assecar-lo, el deixes moll, així curtet i allarga la sensació de frescor... bé, només tres o quatre minuts, però algu és algu
No entenc els homes que porten el cabell llarg a l'estiu. Les dones, encara, però crec que si t'has de sentir més còmode és millor que te'l tallis.
ResponEliminaAdéu!
Ets un home savi Òscar, a mi em té enamorada el teu saber fer ;)
ResponEliminaNo acabo d'entendre't amb això de que ho faig molt bé Sànset, però t'ho agraeixo igualment ;))
È que ho faig bé!? jejeje
És molt maca sí Comtessa :)
Una abraçada!
Vaig tot el dia i tota la nit amb els cabells lligats Albert BiR, només els duc deixats anar de bon matí sortint de la dutxa perquè s'eixuguin una mica. Més que la llargada em molesta la quantitat :P
Ja veus, amb segons qui ja no li'n parlo perquè pot arribar a ser una tortura.
Ja sé què és Assumpta ja, per això ho enyoro una mica... d'acord a estones més ue molt.
Jo, que em rento el cabell cada dia (només a l'estiu, la resta de l'any cada dos) quan el tinc mig eixut el recullo i quan arribo a casa al vespre i desfaig l'intent de monyo encara tinc el tinc humit... imagina't si n'hi han... ains... me'ls escalaré així semblarà que n'hi ha menys :P
Doncs jo no veig la diferència entre ser un home i dur-los llargs o en ser una dona i també portar-los llargs... molesten igual Albert ;)
Amb aquesta calor és impossible que em senti còmoda de cap manera, em molesten fins i tot les pestanyes!
i si és que sí per què dius que no?
ResponEliminaperquè dels enamoraments pels que em pregunten no en 'pateixo' Jordi... tot plegat és com una gran paradoxa!
ResponEliminaA veure Elur :) potser és culpa d'una sèrie de dibuixos que em tragava de menut ("Erase una vez el hombre") però a mi això d'home savi no em convenç gens ni mica.
ResponEliminaUn home savi és un paio que vesteix bata blanca i té una llarguísima barba del mateix color. I jo, el color blanc, no el vull ni als núvols.
Una mica d'amor eròtic tampoc no es posaria malament, no? Diguem que els seus efectes duren una mica més que altres tipus d'enamoraments diaris que tenim. I una mica d'estabilitat, seria molt d'agrair.
ResponEliminaDe tallar-te els cabells ni parlar-ne. Aguanta com tots, covarda! Que d'acord, que no serà la calor, però alguna excusa he de fer servir jo per justificar que no te'ls has de tallar...
ok, ok, Òscar ho canvio per 'ets un home llest', va bé? ;*)
ResponEliminano sabria què dir-te Xexu, sempre acaben malament i no tinc ganes de tornar a il·lusionar-me per després trobar-me amb la realitat fotent-me un 'besa'm el cul' pels morros.
Ei! que no he dit que me'ls tallés è? tot i que de covarda en sóc una 'ratu' llarg, però no penso esquilar-me almenys durant un any.
Sí, no se sap bé al que em podia referir...
ResponEliminaA emocionar-se.
Molts no ho fem, i sembla que tot ens la porti massa fluixa.
*Sànset*
:)
ResponEliminaa vegades Sànset s'ha de vigilar amb això d'emocionar-se massa, no tothom és capaç d'entendre-ho o d'assimilar-ho.
Una abraçada!
Sense enamoraments d'aquests de coses petites no hi pot haver enamoraments dels altres, dels únics que molta gent compta, que siguin de debò de debò. O potser si? Més val que ho deixi, que si m'aturo a pensar-hi gaire em creixeran els cabells :-s :-)
ResponEliminaNo sabria què dir-te Gripaublau, els del primer tipus m'agrada que em passin, els altres els evito... sóc covarda ;P
ResponEliminaUna abraçada!