diumenge, 11 de juliol del 2010

sobren les paraules ...


'n'estic fins els cullons que cançons que vaig fer fa 30 anys encara siguin vigents... m'honora i m'afalaga, però fins els collons!' _ Lluís Llach

a

19 ventades ...:

  1. Sergidiumenge, de juliol 11, 2010 1:17:00 p. m.

    Discrepo. Ahir sobraven les paraules. Amb la mobilització n'hi havia prou. Avui és quan les paraules fan falta, avui i d'ara endavant. Parlar com a poble. Ahir va començar. Quan llegia que això marcaria una fita en la història de Catalunya jo no ho creia. Una manifestació és una manifestació i prou. Però ara ho veig diferent. Aquest és el punt de partida. Des d'aquí, cap endavant, i sense parar. L'objectiu és lluny. Però el tenim molt clar.

    ResponElimina
  2. neusdiumenge, de juliol 11, 2010 1:30:00 p. m.

    No em toca a mi fer discursos, ni convèncer a la gent Xexu... ni tampoc em sento capaç d'expressar en paraules el que vaig viure i veure ahir.
    Jo no vull paraules, vull fets. I encara que sigui una frase malgastada i maltractada pels socialistes catalans, és la que vull. No necessito polítics que amaneixin les coses i les suavitzin perquè a les españas no s'enfadin més. No necessito mitjans de comunicació catalans que omiteixin la veritat del que va ser ahir.
    Necessito i vull una declaració d'independència. I com més aviat millor.

    I saps? ara n'hi posaré unes de paraules, mira... ;)

    ResponElimina
  3. Laiadiumenge, de juliol 11, 2010 2:06:00 p. m.

    Quin mosaic tan repreciós!!! Jo em vaig deixar la càmera, tinc alguna foto mal feta amb el mòbil, de la marea humana i de banderes que inundava la cruïlla de la gran via amb passeig de gràcia, pujada a les espatlles del meu germà...

    No m'ho esperava, jo... Va ser... impressionant. Això ha de ser l'inici d'alguna cosa amb cara i ulls. Si tot queda aquí... Trist, serà massa trist.

    Petons guapa!

    ResponElimina
  4. Bukdiumenge, de juliol 11, 2010 6:04:00 p. m.

    Un mosaic preciós, elur. Contundents i precises, les paraules del Lluís Llac. Menys mal que sempre hi haurà gent que no voldrà mossegar-se la llengua.

    Petons a dojo! ;*)

    ResponElimina
  5. òscardiumenge, de juliol 11, 2010 7:14:00 p. m.

    La frase d'en Llach resumeix perfectament com estem: fins els collons.
    Massa anys d'espera i maltractes et fan posar així!

    ResponElimina
  6. Sergidiumenge, de juliol 11, 2010 7:32:00 p. m.

    Mira que en Llach no em diu res, però aquesta frase ja l'he llegit i la trobo molt encertada!

    ResponElimina
  7. Albertdilluns, de juliol 12, 2010 1:42:00 a. m.

    Gran èxit el de la manifestació, grans fotos i gran frase la de Lluís Llach. Em pregunto, però, quina pregunta li van fer per poder respondre això. O potser va agafar el micro i ho va dir sense que ningú li fes cap pregunta...
    Adéu!

    ResponElimina
  8. neusdilluns, de juliol 12, 2010 9:44:00 a. m.

    gràcies Laia, costava poc fer fotos maques tot el que m'envoltava (exceptuant algua bandera estrangera en algun balcó) era preciós!
    És un altre pas d'un llarg camí... continuarem caminant!


    Gràcies Buk!
    En Llach sempre que pot n'és de contundent, la llàstima és que ja no podem gaudir de la seva contundència com abans... :)
    Petonassos, maco!


    Exacte Òscar, exacte, fins els cullons.


    En Llach en diu moltes d'encertades Xexu ;)


    Albert, suposo que li deurien preguntar què li semblava que els manifestants cantéssim l'Estaca a cada moment.
    Salut!

    ResponElimina
  9. Unknowndilluns, de juliol 12, 2010 11:04:00 a. m.

    ai....ha plogut tant des de llavors... :/

    -dia depre-

    ResponElimina
  10. sànset i utnoadilluns, de juliol 12, 2010 1:36:00 p. m.

    Perquè ho hem de negar. Dissortadament, el Mestre portava la raó.

    Ara, això comença a canviar. S'obre un camí que hem de ser prou valents per prendre!

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. sànset i utnoadilluns, de juliol 12, 2010 1:36:00 p. m.

    Perquè ho hem de negar. Dissortadament, el Mestre portava la raó.

    Ara, això comença a canviar. S'obre un camí que hem de ser prou valents per prendre!

    *Sànset*

    ResponElimina
  12. Anònimdilluns, de juliol 12, 2010 1:45:00 p. m.

    Dissabte va ser un dia històric. El que vam viure va ser molt emocionant. Ara només falta vehicular-ho políticament. Qui en serà capaç?

    ResponElimina
  13. neusdilluns, de juliol 12, 2010 2:23:00 p. m.

    Ens hem d'alienar de tot el que vingui d'allà Barrut i anar a la nostra.
    No ha passat res que no hagués passat abans: ha guanyat un mundial un país estranger.
    Ànims!!!


    Doncs sí Sànset, dissortadament les paraules que escrivia Maragall fa més de cent anys també són vigents...
    Hem de seguir caminant!


    Va ser un dia meravellós Albert!
    Nosaltres n'hem de ser, hem d'aconseguir fer fora del Parlament als Ciudadanos, després al PP i hem de fer-hi arribar els partits independentistes. Si la majoria dels que érem a la mani votéssim, no aniriem tan malament!

    ResponElimina
  14. Tu, jo i l'Otisdilluns, de juliol 12, 2010 5:10:00 p. m.

    En Llach és savi.
    Avui penjarem fotos, també.

    ResponElimina
  15. Assumptadilluns, de juliol 12, 2010 8:53:00 p. m.

    Quin mosaic de fotos!! Quina meravella!!

    INDEPENDÈNCIA!!!

    ResponElimina
  16. DooMMasteRdimarts, de juliol 13, 2010 8:40:00 a. m.

    Quin gran dia,Elur! Quin gran dia!!
    Alguna cosa té que canviar! :-)

    Bones fotos!

    ResponElimina
  17. Dericdimarts, de juliol 13, 2010 9:10:00 a. m.

    Jo també vaig ser-hi! Què emocionant!

    (com veus els peus en el desert continuaran presents, si més no, en els comentaris)

    ResponElimina
  18. Núrdijous, de juliol 15, 2010 8:40:00 p. m.

    Jo trobo molt trist que al cap de tants i tants anys continuem igual... La cançó d'en Llach té 30 anys, però la foto que ha ensenyat la Rita. Sí, n'hi ha per estar-ne fins als collons!

    ResponElimina
  19. neusdijous, de juliol 15, 2010 8:52:00 p. m.

    A Argentina fa 34 anys del cop d'estat militar i ja estan fent tot els possibles per jutjar els culpables d'assassinats, desapareguts i segrestats. Ja fan museus per a la memòria històrica i en parlen obertament.
    Aquí Núr, farà 100 anys d'una guerra civil començada per un cop d'estat i encara hi haurà qui els besarà el cul.
    España no avançarà mai, ens n'hem de lliurar de totes totes, només pretenen anular-nos com a poble, però no ho aconseguiran. No van poder llavors, tampoc podran ara.
    Ens movem i això ja és important.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)