“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
"En João estimava la Teresa que estimava en Raimundo que estimava la Maria que estimava en Joaquim que estimava la Lili..."Carlos Drummond de Andrade
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Caram quins regals! Segur que te'ls mereixes.
ResponEliminaFelicitats!
Vaja encadenat d'estimacions no corresposes, oi?
ResponEliminaBon cap de setmana, Elur!!!
moltes felicitats! :)
ResponEliminaCarai, Elur, com et mimen! Així m'agrada ;)
ResponEliminaNo conec aquests poetes. Si es que sempre s'aprenen coses, passejant per aquí!
Un petonot ben fort, maca!
I continuem amb les coses bones que passen per davant de les dolentes, oi? Aquest sí que és un bon regal.
ResponEliminaNo n'estic gaire segura Deric, però procuraré merèixer-me'ls ;)
ResponEliminaM'agrada saber que continuaràs ensenyant-me els peus, un petonàs guapo.
Gràcies.
L'amor moltes vegades és ben be així Òscar :)
Moltes gràcies i igualment, maco!
Moltes gràcies Ferran ;*)
A mi també m'agrada Buk, tot i que no hi estic gaire acostumada...
El primer escriptor, Milton Hatoum, és un novelista :)
Tots dos els tinc en català, traduïts per un amic poeta.
Saps? avui he escrit un haiku! aissss... estic contenta, no és res de l'altre món, però m'ha sortit sense ni haver-lo de pensar...
Petonassos, maco!!!!
Les meves amistats mai han sigut massa sol·lícites Xexu, sempre hi hem sigut quan ens hem necessitat i hi serem, però també hi ha hagut sempre una certa distància que no ens ha fet mai nosa. Estic acostumada a amistats que viuen a centenars i milers de quilòmetres, a silencis gens incòmodes, a esperes que no fan desesperar, a respectar els ritmes i tot això... i ara he trobat unes altres amistats que tenen algunes d'aquestes coses i també d'altres.
Suposo que he d'aprendre a acceptar que hi ha persones a qui els agrada la meva companyia fins i tot després d'haver-me conegut prou.
Uf... ara mha quedat una resposta una mica així, però està escrita amb alegria, è?!
Tu també ets un bon regal. Una abraçada.
Ostres, quin dinar més productiu! Segur que t'ho mereixes, com et deien més amunt! I la resposta a Xexu, gairebé un escrit nou, deliciós.
ResponEliminaUn petonet de cap de setmana, guapa!
Els culpables d'aquest dinar em van 'segrestar' ahir a la tarda Isnel... com vam riure!
ResponEliminaUn altre per a tu maca i un per l'Oleguer!
No serà l'aniversari o sant d'una blogger que té un bloc que se'n diu "Nòmades del vent"?? Si és així, felicitats. Sinó, com he llegit quelcom d'amor... FELICITATS també!! Petons!
ResponEliminaNi sant ni aniversari Jordi :))
ResponEliminaMoltes gràcies, maco!
Quins regals, ole, ole! :)
ResponEliminaM'ha encantat el fragment de poesia d'en Carlos Drummond de Andrade* feliç dilluns! (o del que queda d'ell!!!)