divendres, 26 de febrer del 2010

moment 2 i moment 3 ...

Emulant Obèlix


Disfrutant del vent.

Fotos: Ignasi.


a

10 ventades ...:

  1. estripdivendres, de febrer 26, 2010 11:33:00 p. m.

    sort de la pedra si no el vent se t'endú.
    Bon moments!

    ResponElimina
  2. Assumptadissabte, de febrer 27, 2010 12:14:00 a. m.

    Jajajaja la foto d'emulant Obèlix és boníssima!!... Ara bé, ell portava els menhirs un pel més grans, eh? ;-))

    La segona foto és fantàstica: Tant el paisatge com la model, que sembla completament integrada en la natura i gaudint intensament del moment!!

    Demà no aneu enlloc, eh? que farà molt mal temps. No feu imprudències :-))

    ResponElimina
  3. neusdissabte, de febrer 27, 2010 12:32:00 a. m.

    La vaig traginar poca estona la pedra Estrip, prou feina tenia a traginar-me a mi mateixa ;)
    Bons moments, sí.



    jejeje quan pujo i vaig sense bastons tinc la mania de posar les mans darrera l'esquena Assumpta i el meu germà no va parar fins que va trobar la pedra adient i va fer la foto... vam ben riure :)
    Estic pensant en comprar-me una pantalons ratllats... verticalment, és clar!
    La model devia estar pensant que si pogués volar es deixaria dur pel vent enlloc de baixar a peu... o no, el que tenia a davant era una meravella.
    Demà ens tornem a trobar tots, per anar a casa la meva cosina a celebrar el primer any de la Jana, o sigui que no pateixis ben gota, tot plegat podem caure d'una cadira o un sofà ;)
    Bon cap de setmana maca! petons.

    ResponElimina
  4. Sergidissabte, de febrer 27, 2010 3:18:00 a. m.

    Com a Obèlix no et guanyaries la vida, la veritat. Però fent fotos pel fons d'escriptori ja és una altra cosa. No és la primera que et veig d'aquestes que te les podries posar, i en l'altra també hi sorties tu. Si és que ets per emmarcar!

    ResponElimina
  5. neusdissabte, de febrer 27, 2010 9:57:00 a. m.

    Ho sé Xexu, només em surt bé la trena d'un costat, l'altra no hi ha manera.
    Recordo la que vols dir, estic al riu, també la va fer el meu germà, el mèrit és tot seu, jo 'només' hi era.
    Jo, per emmarcar? jajajaja

    ResponElimina
  6. Jordidissabte, de febrer 27, 2010 12:18:00 p. m.

    La segona foto és per emmarcar! Un secret: sempre confoc Astèrix amb Obèlix...

    ResponElimina
  7. Dericdissabte, de febrer 27, 2010 2:36:00 p. m.

    jejejeje
    dona, la pedra no és gaire Obélix! una mica més petita i no es veu!
    jajaja

    ResponElimina
  8. neusdissabte, de febrer 27, 2010 8:43:00 p. m.

    Rl meu germà és un gran fotògraf Jordi :-) gràcies per la part que em toca!
    Mentre no me'l confonguis amb l'Ideafix rai! jejeje


    Encara avui se'n rivien tot dinant de la ditxosa pedra Deric... si és que... jo tampoc sóc tan grossa com l'Obèlix, ni vaig caure dins una marmita ;-P
    jejeje

    ResponElimina
  9. òscardilluns, de març 01, 2010 1:26:00 p. m.

    Em passa el mateix que al Jordi; igual que no sé quí és Zipi i qui Zape, tampoc recordo mai qui és Obelix i qui Asterix. Sé que n'hi ha un anomenat Panoramix :)

    Per panoramix (broma meva i de qualitat) la de la foto moment 3!!!

    ResponElimina
  10. neusdilluns, de març 01, 2010 2:49:00 p. m.

    Va, et donaré, a tu i per extensió a en Jordi, una pista per a no confondre'ls.
    Obèlix = obès
    Astèrix = astut
    Zipi i Zape ja em superen!
    M'encanta aquesta 'broma'! Gràcies, maco!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)