Quan un dimarts no n'és, la setmana és estranya. De més bon portar però estranya. Fa dos dies que no sé quin dia és i, ara mateix, ja no sé si és bona senyal o no. M'és igual. Suposo que les endorfines generades diumenge encara estan recorreguent tot el meu cos, no em penso pas queixar (tot i que el genoll esquerre sí que ho fa, pobret).
Hi ha una cosa però que sempre remou, més o menys, de la mateixa manera. La música. I mentre escric això, ballo tot escoltant Dave Matthews Band.
M'agrada escoltar 12 d'Alexi Murdoch o Oh sweet noothing de The Velvet Underground quan vaig a treballar. Quan me n'adono estic esperant que el semàfor es posi verd tot ballant.
Com em va dir a temps un bon amic, s'ha d'aprofitar l'alegria quan ve, sense fer-ne massa escarafalls. I jo hi afegeixo que no cal buscar els motius pels quals hagi vingut. No cal saber-los. Jo ara mateix em deixo dur i m'és igual el perquè.
Com quan el vent bufava tan fort diumenge i enlloc d'arrecerar-me vaig deslliurar els cabells, obrir els braços i me'l vaig mirar cara a cara.
A vegades escric posts que no tenen ni cap ni peus.
A vegades em perdo enmig de raons que no entenc.
Que maco això que escrius, i que maco sentir-se alegre sense tenir motius concrets. Aprofita, gaudeix tant com puguis, sent-te bé i balla, no et deixis prendre aquest moment. Però no ens enganyem, buscaràs els motius d'aquesta felicitat i els acabaràs trobant. Això de deixar-se dur no està fet pels capri. Aprofita mentre no trobis les respostes. Així aquesta alegria és més espontània.
ResponEliminaagafa-la al vol i tal com et ve, que no estem per desaprofitar-la.
ResponEliminaEls moments de felicitats sempre s'han d'aprofitar al MÀXIM. Mai saps quan tornaran, per tant és millor volcar-s'hi per complert. Això és el que penso, eh!
ResponEliminaA mi, aquesta setmana també se'm fa estranya. Avui, quan m'he despertat abans de que sonés el despertador he intentat endevinar quin dia era i crec que he arribat a la conclusió que era cap de setmana... uff!!
A millorar-se del genoll!!
Hem de procurar mantenir aquesta alegria tot el temps possible.
ResponEliminaEstar content hauria de ser un deure, i no un dret.
*Sànset*
No sempre hem de passar tot pel sedàs de la raó i l'enteniment. De vegades és bo això, en plena ventada deslligar-se els cabells i deixar-los voleiar, sentint aquest vent que els desferma i els fa moure lliurement, embolicadament. Perquè l'alegria ve i se'n va i ens fa voltar. Llegint-te m'has fet somriure i he notat un curiós i agradable corrent d'aire que sorgia de la pantalla, fent-me volar els cabells ;)
ResponEliminai, al damunt, demà divendres! :)
ResponEliminaa vegades no cal buscar raons i val més fer el que tu, obrir els braços i deixar que el vent et toqui la cara
ResponEliminaMoltes gràcies Xexu, no sé si és maco o no, va sortir així tal qual. Potser sí que els buscaré o potser no, a vegades m'agrada dur-me la contrària només per riure'm de la meva previsibilitat.
ResponEliminaQuantes coses ens haurem perdut per ser com som? així tan refotudament analitzadors, vull dir... Què hi farem, 'lu' perdut, perdut està.
I tant Jordi C.P., els dies aquests en que penses 'tot plegat està força bé' s'han d'aprofitar tant com es pugui.
Saps què és el millor per mi Jordi C.A.? no adonar-se de que t'ho estàs passant teta fins al cap d'uns moments... no ser-ne del tot conscient vull dir.
Va, que ja falta menys i llavors et despertaràs volent anar a treballar i tindràs l'alegria de que serà cap de setmana ;)
El genoll pobret va molt millor, ja puc baixar els cinc pisos per les escales sense plorar :P
no, va molt i molt millor, gràcies.
(Ja ho saps que l'Àlex te m'ha adjudicat com a entrenador personal de cares als jocs de 2022?? ai que se'ns gira feina... per fugir d'aquesta feina, vull dir!!! :P)
És un bon propòsit aquest Sànset, la llàstima és que quasi sempre depèn de factors externs...
Amb la teva segona afirmació no hi estic d'acord, això de ser feliç quasi per decret fa que molta gent estigui trista.
;)
Exacte Manucrits, com aquest matí anant cap a la feina... enlloc de natura m'envoltaven edificis però la sensació era força semblant.
M'agrada el teu somriure i em fas venir a la memòria la cançó 'Tinc un clavell per tu' de Lluís Llach...
Un somriure per tu!
Al damunt no Clidice que pesa massa tot un divendres!!! ;)
I que travessi tota la roba i t'arribi als ossos Deric!
Una abraçada!
Ooooooooh!!! M'agradaaaa :-DD
ResponEliminaQuè vol dir que escrius posts que no tenen ni cap ni peus? Ens estàs dient que et sents feliç!! ♥
Això té tot el cap i tots els peus del món ;-))
(Paraula de verificació: "FLANES" jeje t'agraden?) ;-))
A mi m'agrades tu Assumpta! :))))
ResponEliminaI els flams també, però molt de tant en tant, un o dos l'any, vaja. jeje
Petonassos!
Jajajaja em moro de riureee!! Si t'agraden "un o dos l'any" és que no t'agraden gaire, eh?
ResponEliminaA mi m'agrada la sobrassada i en menjo uns 290 dies l'any :-DDD
Em faràs posar vermella, eh?
Petonasssssoooos!!
és que saps? a vegades no me'n recordo de que m'agraden una mica jejejeje sóc molt despistada per segons què :P
ResponEliminaUna abraçadassa, maca!