I després de passar uns dies desenfocats i desenfocada tot sembla anar-se posant a lloc. Si més no el caos es fa més suportable i et trobes somrient pel carrer i fent broma amb qui durant més d'un mes no has sigut gaire amable. I veus que malgrat haver-te distanciat voluntàriament, et torna a acceptar sense complexes de cap tipus. M'agrada que sigui així.Avui m'he trobat una noia, preciosa, asseguda damunt un moble antic, recolzant els peus calçats amb botes damunt d'una maleta antiga. Mirava l'infinit i m'ha semblat una imatge tan contundent enmig de la ciutat, tan contundent i tan preciosa, que li he demanat si li podia fer una foto. Tinc una foto, un mail i dos somriures, el seu i el meu.
Sempre m'ha fet gràcia trobar-me persones esquerranes.
Els dies dolents són com els bons. Passen (ostres, t'asseguro que no he tornat a veure Forrest Gump, per molt que ho sembli. Ves quina frase que he escrit).
ResponEliminaEls esquerrans? Si no tenim res d'especial... bé, jo només sóc esquerrà per algunes coses, si ens trobem un dia potser et faré una mica de gràcia :-S :-)
Que et segueixis enfocant.
Doncs... saps una cosa GripauBlau? no l'he vista mai Forrest Gump i dubto molt que la miri, i la frase és d'aquelles que de tan certa i sabuda se't presenta com una novetat quan te la diuen.
ResponEliminaI tant que som especials! molt! som esquerrans. I de gràcia ja me'n fas ara, que lo sepas ;*)
Gràcies! avui tinc posat l'enfoc automàtic i va prou bé.
tampoc he vist Forrest Gump, però està molt bé que si trobes algú que et fa el pes siguis capaç de dir-li el que més et convingui :)
ResponEliminaAnava llegint i pensava que això era una foto, la noia del moble, i ja creia que l'hauries deixat escapar un altre cop, però ja veig que no, que no se t'escapen dues bones fotos seguides. Potser té relació amb que hagis pogut tornar a somriure i fer broma pel carrer.
ResponEliminaAh, per cert, tu deies que no tenies tics lectors? Doncs això de les classes socials dels punts és ben curiós! És un bon tic, molt personal. Hi ha llibres que s'ho mereixen tot, eh? No fas servir un bitllet de 500€ com a punt?
objectiu nou, dia nou, sentiments nous, foto nova, somriures ...
ResponEliminaJa tenim a la nostra Elureta experimentant per fer fotos "rares" al casament :-))
ResponEliminaLa imatge que descrius de la noia del moble i la maleta antics havia de ser molt especial... i què hi feia? rodava un anunci? una peli? senzillament has passat pel lloc adequat al moment adequat? ;-)
A mi m'encanta trobar-me persones esquerranes!! :-)
Que gran!!!!
ResponEliminaQuina bona idea!
M'he quedat amb les ganes de veure la foto!!!
què bo això de la foto!
ResponEliminaper cert, què és l'enfocament gaussià?
No pas sempre, per no dir mai, sóc així d'arriada Clidice, més aviat tot el contrari, però la imatge era tan que no me n'he pogut estar ;)
ResponEliminaL'he vista, he somrigut i he passat Xexu, després he reculat i he fet tot el que he fet sense pensar gaire, només perquè tenia ganes de fer-ho. Demà potser posaré la foto, potser demà passat... però la posaré segur. Després he somrigut tota la resta del camí.
Tinc un punt que em van portar dues estimadíssimes amigues de Turquia, és de roba i és el que té el privilegi de ser el pnt estrella. De bitllets de 500 no en veig ni de lluny.
I una Lluna espaterrant Estrip, ja l'has vista??
;*)
ummmm no és una foto gaire rara Assumpta nitampoc gaire bona, però fa gràcia ;)
Esperava que la recollissin per baixar a Barcelona.
També tens una sensació de simpatia espontània quan te les trobes? a mi em fa somriure i em fa sentir bé.
Guapa!
La veuràs Jaqme, segur!
Ha sigut molt curiós Deric.
Al photoshop hi ha una opció de desenfocament gaussià, deu seguir la logica (o com es digui) de la campana de Gauss, he agafat el nom d'aquí i sincerament no sé pas si t'ho sabria explicar :P
Doncs ja que ens poses el "caramel·let" davant, hauràs de deixar que ens el mengem.
ResponEliminaJa tinc ganes de veure la foto que ens descrius, tot i que la puc imaginar.
A propòsit de "Forrest Gump", jo si que la vaig veure al seu moment, i crec que es una gran peli·cula, que no esta de mes.
Oh! Quin post més optimista! M'agrada llegir-te així! :)
ResponEliminaUmmm... la foto no és gaire bona, ja t'ho dic ara Càu, però vaja... la posaré, la posaré.
ResponEliminaForrest Gump em va fer ràbia des del dia que vaig veure que hi feien sortir John Lennon, tanta ràbia que no l'he volguda veure mai.
Gràcies Anna, maca!
Una abraçada!!
El meu punt, amb el que faig el ritual de canviar de llibre, també és de roba i ve de Polònia. Va ser un regal, i des que vaig perdre l'anterior, un regal també, que tenia la caricatura d'un professor de la carrera, m'ha anat acompanyant, i que duri.
ResponElimina