
dissabte, 30 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Fa una estona que navego per l'obra de Françoiz Breut, a qui no coneixia. Un nou descobriment gracies a aquesta nòmada del vent.
ResponEliminaGracies; Elur.
Pd: La música en francès sempre em captiva.
Ooooooh!! I tant que cridava l'atenció la noia!! Veure-la és com veure una imatge d'una peli! :-))
ResponEliminaJo diria que ella sabia que havies de passar per allí i es va dir "calla, que li donarem una alegria a la Neus" :-))
És molt xula!!
(A aquestes hores no puc posar la música... ho sento)
Ah, la foto esperada. Ja veig que sí que calia immortalitzar el moment. Una escena ben curiosa, sí senyora. Ja li pagues drets d'imatge?
ResponEliminaJo la vaig descobrir per 'culpa' dels Calexico Fermin.
ResponEliminaDe res, gràcies a tu.
M'alegro de que t'agradi Assumpta.
És una mosseta maca, ahir li vaig enviar la foto i em va arribar el seu mail exactament a la mateixa hora que el teu comentari. O sigui que si coicideix amb tu en una sola cosa ha de ser maca per força ;*)
Espero que quan hagis escoltat la cançó t'hagi agradat.
Aquesta no podia deixar-la escapar Xexu.
Ei! que ja en fem prou amb l'SGAE, è?!
una foto...fantàstica!
ResponEliminaun troç de foto!
M'encanta! :)
A qui esperaria? Al taxista dels RC? al seu xicot que l'acomiadaria en el seu any de màster a NY? a una amiga que només li guardava les bosses per que s'havia deixat el DNI a la recepció de l'hotel....
ResponEliminaUna foto magnífica, això si :) Petons Elur!!
Una foto molt xula !!! i la música també.
ResponEliminaPetonets,
Sempre m'ha agradat dur la contra, qui sap, potser no espera a ningú, potser tan sols s'ha aturat a descansar després d'arrossegar tan feixuga cárrega... potser estigui decidint si deixar-la a quí i volar lleugera... potser no espera, potser fa esperar a algú altre... Com veus has fet una foto prou interessant...!!!!
ResponEliminaFanal blau, Cris, Jaka, Miquel... gràcies!
ResponEliminaBrutal, la foto.
ResponEliminaFa joc amb la foto de l'entrada anterior.
(gairebé engegues un concurs d'aquells de microrelats a partir d'una imatge...)
... on a Sunny day?
ResponEliminaGràcies Càndid :)
ResponEliminaUi no Jordi, ja saps que jo prefereixo els rainy day :)
Fantàstica foto, m'encanta? És davant de l'estació, no?
ResponEliminaSi t'encanta o no m'ho hauràs de dir tu M ;-)
ResponEliminaSí, és just davant de l'estació i eren exactament un quart de qutre de la tarda (que es veu al rellotge!!) :)
Aquests de Goear han posat publicitat davant la TEVA música!
ResponEliminaPerò bé, he escoltat la cançó i trobo que lliga perfectament amb la foto... sembla tot de pel·lícula :-D
Ai, se'm va colar el ? pel ! :(
ResponEliminaI tant que m'encanta!!!!
M.