avaluacions ...

Dissabte.
Estic al pis i em poso a ordenar una de les caixes plenes de papers. Els papers són records en forma de fotos, cartes, cal·ligrafies mig oblidades, traços que són com ferides i d'altres que són carícies, guanys i pèrdues. Enfrontar-se en menys d'un quart a quasi tots els fracassos d'una vida podria ser molt dur. Però no deixo que la tristor s'apoderi de cap cèl·lula, aquest tipus de fracàs no m'ha d'enfonsar ni un segon, penso. I mentre estripo fotos i cartes i miro i remiro papers, em trobo amb la carpeta on els pares, sobretot el pare, guardaven totes les meves notes de l'escola i institut i on jo vaig anar-hi guardant la resta de papers.

DESENVOLUPAMENT MADURATIU DE LA PERSONALITAT

ADAPTACIÓ:
Està ben adaptada. Es mostra molt segura d'ella mateixa. Actua amb molta naturalitat.

ACTITUDS I ESFORÇ:
Amb el mestre amable i cortesa. Parla amb mi de qualsevol tema. És força líder i, amb poques excepcions, la classe l'accepta com a tal. En els grups de treball fa valer els seus criteris.

HÀBITS:
És ordenada i presenta bé els exercicis i treballs. El seu ritme de treball és ràpid. Sovint es conforma amb el mínim. Escolta les explicacions i col·labora força en les explicacions generals. Sol distreure's quan ja ha entès l'explicació.

TÈCNIQUES DE TREBALL:
Fa servir molt bé el diccionari.
Entén molt bé els signes convencionals.
Resumeix bé un text i en sap treure la idea principal.

MADURACIÓ GLOBAL:
Té assolits els conceptes bàsics de temps i espai.
La seva creativitat és bona sobretot en temes escrits.
Bona capacitat de raonament en planejaments normals i més enrevessats. Té bona memòria immediata o per a recordar aspectes ja vistos. Assimila molt bé conceptes nous.

Les Planes, 18 de gener de 1985.

Feia quatre dies que havia fet 11 anys.
És curiós descobrir després de tant de temps com et veien algunes persones. Jo no recordo pràcticament res d'aquella època. 11 anys, feia cinquè de bàsica i si no recordo malament tenia de professor el senyor Rafel (epd).
Una de les coses que m'ha fet més gràcia és que em veiés com a líder a la classe. Del poc que recordo no m'hi veig de cap manera. Sempre he sigut més aviat tímida i insegura i ara m'adono, bé de fet ja ho sabia, que em poso una màscara i em mostro d'una altra manera. O potser no, sincerament ja no ho sé. Fa temps que no hi penso en com sóc i com deixo de ser. Sóc i faig i ja està. I una de les coses que m'ha fet riure ha sigut això de les excepcions al fet d'acceptar-me com a líder. Hi podria posar nom i cognoms, em sembla. Les dues nenes més mandones de la classe. Una d'elles ara és la meva amiga-germana.
I ara, amb un somriure ample com pocs, recordo no fa gaire quan la N em deia que jo també sempre anava amb les nenes mandones i 'guais'. I sí, hi anava, almenys procurava no sentir-me'n exclosa. Em recordo sol·lícita i ara em fa ràbia que en fos.

Dilluns.
Desde que vaig trobar aquests papers i vaig escriure aquest mig post he estat pensant en que hauria de recuperar la nena que era fa vint-i-cinc anys, que es diuen ràpid. 25 anys i res de bo. Ja no domino la puntuació en les redaccions, continuo sense fer massa faltes d'ortografia, si tinc dubtes sempre recorro al diccionari, la meva memòria és un desastre capaç de recordar com en S es preocupava pel meu genoll dret* a 5è de bàsica i poca cosa més d'aquell any, em continuo avorrint si algú m'explica el que ja entenc i/o sé, ordenada a la feina i un caos a casa, ja no sóc (si mai n'havia estat no me'n recordo) ni tampoc vull ser líder en res. I tot i així voldria recuperar una mica d'aquella Neus d'11 anys.

Diumenge.
Ahir posant-me al llit em vaig trobar cantant una cançó. Aquesta:

*el meu genoll dret tenia tendència a anar per terra i ensangrentat moltes vegades. De fet, el sr.Rafel, quan set anys més tard va tenir a la classe a la meva germana petita, li va preguntar si era la germana d'aquella Neus que sempre anava amb el genoll pelat. I em sembla que li va dir alguna cosa de les meves mitges vermelles que acabaven sempre trencades.