Tot principi
no és més que una continuació
i el llibre dels esdeveniments
es troba sempre obert per la meitat.
Wislawa Szymborska
no és més que una continuació
i el llibre dels esdeveniments
es troba sempre obert per la meitat.
Wislawa Szymborska
Treure llibres de les caixes i apilonar-los davant de la llibreria té el seu què. És com anar redescobrint tresors mig oblidats. Sobretot quan feia més de dos anys que no els veies i et sorprèn alguna troballa oblidada del tot. N'hi havia que els tenies perquè sí, perquè un bon dia que eres a la biblioteca del poble, la M estava desfent caixes i hi havia una partida de llibres de poesia repetida. Llibres petits i bonics. La M els volia llençar i jo em vaig entristir només un segon, o potser menys temps encara, tot seguit li vaig dir que si me'ls podia quedar i vaig tornar cap a casa amb els llibres a les mans ben cofoia. Recordo que els vaig fullejar i els vaig guardar. Potser durant tots aquests anys els he tingut a les mans, exceptuant el dia de posar-los en una caixa, un parell de vegades. I ahir, mentre ordenava la llibreria, els vaig tornar a mirar i llegir per alt enllà amb la certesa de que ara sí, ara els sabré disfrutar millor.
Enmig de tots aquests llibres de poesia 'robats' a la biblioteca (no us penseu que n'hi hagi gaires, potser 7 o 8) hi ha una antologia de poesia feta per Musa ibn al-Tubbi, sobre els poetes del districte o amal àrab de la Lleida dels s.X, XI i XII, datat el 615 de l'hègira (1218) amb títol Kitab (Llibre). Traduït per Jaume Pont i que porta el títol Llibre de la Frontera. Realment molt interessant.
Enmig de tots aquests llibres de poesia 'robats' a la biblioteca (no us penseu que n'hi hagi gaires, potser 7 o 8) hi ha una antologia de poesia feta per Musa ibn al-Tubbi, sobre els poetes del districte o amal àrab de la Lleida dels s.X, XI i XII, datat el 615 de l'hègira (1218) amb títol Kitab (Llibre). Traduït per Jaume Pont i que porta el títol Llibre de la Frontera. Realment molt interessant.
Fum hivernal des de la Suda
Amb vol d'ocell tramunto solitari
per places i carrers,
fins arribar al niu cobert de gebre
que em parla a cau d'orella
de tots els llocs de boira del demà.
Muntanya avall, l'oneig del riu al fons,
hivernal i blanca dorm la ciutat.
Batega a cada foc
la festa de la vida.
Absent, la neu es fon.
De la muda escalfor de les teulades,
m'arriba el fum que amb pas serè s'emporta
la veu perlada i pura de la mort.
Amb vol d'ocell tramunto solitari
per places i carrers,
fins arribar al niu cobert de gebre
que em parla a cau d'orella
de tots els llocs de boira del demà.
Muntanya avall, l'oneig del riu al fons,
hivernal i blanca dorm la ciutat.
Batega a cada foc
la festa de la vida.
Absent, la neu es fon.
De la muda escalfor de les teulades,
m'arriba el fum que amb pas serè s'emporta
la veu perlada i pura de la mort.
Abd al-Malik ibn Rizq (m. cap a la fi del S.XII)
Això és ben cert. Massa vegades me n’oblido, fins i tot, dels llibres que tinc. Sóc d’aquells que ha comprat un llibre que ja tenia i que l’ha hagut de regalar. Un amic se’n va beneficiar.
ResponEliminaNo coneixia en Musa ibn al-Tubbi, i això que m’interessa molt el període de la plena edat mitjana del centre-sud de Catalunya (valls del Segre i de l’Ebre). Gràcies per l’aportació!
*Sànset*
Moltes gràcies per compartir-lo, la teva troballa també ha estat la nostra així :)
ResponEliminauna de les avantatges dels trasllats!
ResponEliminagran troballa! gran meitat!
Els trasllats ténen coses positives i una és aquesta, retrobar tresors amagats dins de la teva pròpia vida.... Cuidal's, que valen la pena.... Petons reina :)
ResponEliminaAixò només m'ha passat una vegada Sànset, ara ma mare té un llibre i jo també :)
ResponEliminaA disposar, però no et pensis que podré ajudar-te/sorprendre't gaire més, un cop de sort no es té gaire sovint :P
De res Clidice, si en faig algun altre ja el compartiré també :*)
Un altre avantatge és l'exercici que s'arriba fer Estrip, aixecament de peses durant massa dies... per això m'entretinc llegint poesia :)
M'alegra saber que t'agrada.
Els llibres sempre, sempre els cuido Cris, a cada un hi ha milers de tresors.
Una abraçada!
Ja saps que a mi la poesia no em diu res, però això de remenar llibres sí. M'agrada molt tenir-ne, a les estanteries que m'envolten n'hi ha molts, però menys dels que m'agradaria. Els pendents els tinc en una lleixa a part, m'encanta agafar-ne un i fer-hi un buit. En acabar-lo, li busco lloc entre els que s'hi puguin assemblar. És un petit gran plaer. M'encanta.
ResponEliminaDesemploar-los i rellegir-los és tot un plaer!
ResponEliminabon Nadal Elur!
Mirar els llibres que tens de tant en tant està bé, igual que recordar determinats moments amb fotografies.
ResponEliminaAdéu!
Però la teva amiga volia tirar els llibres? Oooh!! M'he quedat parada en llegir-ho!! Menys mal que els vas rescatar!
ResponElimina"Tot principi no és més que una continuació..." ostres, aquesta frase m'agrada molt!! :-)
(Esperem que Don Andrés es recuperi ben aviat!)
Oh i el munt d'històries que he vist que tinc pendents de llegir Xexu? i rellegir? i ...uf, els llibres són una perdició deliciosa.
ResponEliminaUn petó!
I tant Joan!
Gràcies i igualment!
Feia temps que me'ls volia mirar Albert, després de dos anys ja no sabia què hi havia i què no! M'ha fotut molta gràcia retrobar-me amb 'El decàleg del culé' jeje
Salut!!
No sé si els hauria llençat Assumpta, diria que sí... si més no reciclat :P
A mi també m'agrada molt :)
Espero, i desitjo feventment, que Don Andrés Iniesta Luján només tingui una petita contusió, pobret ell tan maco.
Petons, maca!
Que bonic el poema :)
ResponEliminaLa veritat és que he llegit pocs llibres, però sempre he cregut que llençar un llibré és pecat...
Petons!
Sí :)
ResponEliminaDesde l'abril que en tinc un DoMM que no m'agrada gens, de fet l'odio i el vaig traginant d'aquí d'allà sense saber què fer-ne. Al ser paper el podria reciclar, però com que és un llibre ni això m'atreveixo a fer. I ni pensaments de dur-lo a cap biblioteca, és infumable, no puc sentir-me responsable de que algú ho llegeixi i ho entengui com a correcte o bo o ben fet, quan no és així. I ja ho veus, més de 8 mesos pensant què fer, potser al novè mes pariré una idea :P
Petons!!!