Últimament volto i volto amb la música. Busco i escolto i trio i 'remeno' i poso els meus clàssics i clàssics de tota la vida i coses noves per mi i acabo sempre allà mateix. Leonard Cohen i Wilco. I hi ha dies que també sobreviu Iron & Wine. La resta m'acaba cansant, aquests no. I que duri, suposo.
Per menys que m'agradi m'assemblo a la meva iaia Margarita. Quan m'emprenyo m'ofusco tant que m'empasso tot el que hauria de treure. Sé que si ho trec pot ser terrible, doncs estic massa emprenyada i les paraules quan les acompanya la ràbia malament. Després aquesta, la ràbia, comença a ocupar el meu interior i va creixent silenciosament fins que m'arriba a les cordes vocals. En aquest punt és quan començo a callar sistemàticament. O sigui quasi cada vegada que em sento atacada, encara que sigui de broma. Llavors tot em semblen punyals malintencionats i traïdors. I sistemàticament tinc ganes de fugir. Hi ha vegades que la ràbia arriba a les mans i sóc incapaç d'escriure res.
A vegades tinc la maleïda mania de confondre tristesa amb ràbia. Suposo.
No trobo cap déu del fred, de la neu o d'alguna cosa semblant. Només el déu de l'hivern, la nit i la mort. Tezcatlipoca, déu asteca. L'invoco perquè arribi l'hivern. Però ja! Aquesta tarda o com a molt tard aquesta nit.
Com aquell acudit d'un que està resant:
-Oh senyor deú meu... doneu-me paciència... però ja!!
No cap dins del meu cap que a 30 de desembre i a quarts de nou del matí hagi de passar calor tot anant a treballar. Quin món és aquest?
Segon hivern que em costa de passar. Jo que estimo tant aquesta estació ara no m'hi sento del tot còmode, per no dir gens. Només falta que faci un hivern de pissarric (també dit depàriure) per acabar de fondre'm les bateries. Necessito fred per reaccionar. Fred i gelades i mal temps (que per mi és més que bon temps) i boira i gorros i bufandes i guants i mantes i ...
Dinar amb un parell de bojos dos dimarts seguits fa que tingui ganes d'un tercer. Passar-se més de mig dinar anotant paraules i expressions, sobretot garrotxines, és divertit. Comparar la diferència de significat d'una paraula dita a la Garrotxa o al Baix Empordà és curiós. Saber que als de l'Empordà de baix els falta el mateix cargol que als de dalt és recomfortant. No sé si mai m'acostumaré a estar parlant tranquil·lament i que em facin repetir el que he dit perquè s'ha d'anotar en un tros de paper o llibreta, mentre m'assegura que allò ha de sortir en un poema. Tot seguit m'he de sentir a dir que parlo massa correctament el català i ja no parlem de com l'escric!
Bambènia és una paraula garrotxina que em fa gràcia.
BAMBENIA f.L'apunt [16] és el post #1101.
Consentiment, permissió, en sentit irònic o despectiu (Olot). «¿Que et penses que hem d'esperar sempre la teva bambenia per fer les coses?» (Olot).
Etim.: probablement del llatí bŏna venĭa ‘permís’, modificat irònicament amb la rel bamb- expressadora de ‘buidor’ o ‘vanitat’.
Alcover Moll.
En aquest enllaç en pots trobar un piló més de "paraulotes" d´aquestes que ens agrada dir, siguin normatives o no.I si vols, fins i tot pots participar-hi.
ResponEliminaDiu que és de l´Alt, però t´asseguro que al Baix, també les diuen.
Bona Fred Elur, allà on la faci!
http://gdia-e.blogspot.com/
Coneixia el bloc País Secret, però t'agraeixo l'enllaç igualment, quasi me n'havia oblidat de que hi era.
ResponEliminaN'hi ha moltes que també diem a la Garrotxa. Oh i sempre que surtin a l'Alcover Moll, per mi, són més que normatives i les que no hi surten també :)
Espero que el faci a casa el fred, gràcies.
no pateixis que diuen que el fred torna i si no sempre ens quedarà Finlàndia.
ResponEliminaQuina gràcia! Deu venir també d'allò de «Con la venia del tribunal...» que surt a les pel·lis!
ResponEliminaJo també tinc ganes d'hivern! Segur que no hi ha cap déu que puguem invocar???
(al cap d'una estona...) Skadi, una deessa, i Ullr, un déu. Tots dos nòrdics (com era d'esperar...), que van acabar junts! uooooo!
D´on ve el Tweedy fa molt de fred ( però molt ). Ara, escoltar el California Stars és somiar. Segur que un blog amb Wilco té quelcom trist, però també té un caliu d´aquell de llar de foc que quan el remenes revifa el tronc que hi crema.
ResponEliminaCoses bones per l´any que encetem, Elur. Fins l´any vinent !
Aquest exercici d'anar apuntant expressions 'regionals' és molt interessant. Quan ho he fet ha estat més tirant cap a terres de ponent. Llàstima ser tan central i no tenir-ne tantes, però segur que també et sorprendria algunes coses que diem per aquí, i no parlo de barbarismes!
ResponEliminaQue vingui el fred, però només a casa teva, així tots contents. Bé, a casa no, al teu voltant quan tu el vulguis. A mi aquesta temperatura ja em va bé. Just per sortir sense jaqueta, fa temps de tardor i hi ha fulles a terra!
Ei, bon any, eh? A veure a quina xifra arribes al 2010.
D'aquí uns dies ens queixarem del fred que fa per arreu, i arribarà juny i anirem amb bufandes, ja veuràs, ja! Un fort petó, nòmada del vent.... Un plaer haver-te descobert en aquest any que s'acaba! Feliç 2010 bonica, petons grans :)
ResponEliminaFinlàndia... és molt lluny de la Garrotxa no Jordi? perquè saps com està el tema a Andorra?
ResponEliminaT'he trobat a faltar :*)
Suposo Núr, a la Garrotxa vam estar molt temps aïllats per les muntanyes i es van inventar moltes paraules i expressions que no se senten dir enlloc més. Tot i que ara les exportem amb molt d'orgull.
Invoquem-los doncs! Quants més serem, més riurem!! clar que si van acabar junts, més que fred deurien produir calor... ja anirem bé amb aquest parell? ;)
Illinois també és molt lluny Estranger...
És somiar i volar. No ho sé, potser hauria de deixar d'escoltar-la durant un temps.
Bé, segur que també s'hi troba alegria i segur que surt més fàcilment del que ningú es pensa.
M'agrada aquesta metàfora de la llar de foc, gràcies.
Gràcies, de nou, i igualment per a tu.
Aquí estarem.
I divertit Xexu, sobretot quan n'hi ha que no han sentit mai de la vida allò que tu fas servir amb tota la normalitat i quotidianitat del món. Vinga, va, escriu-ne alguna, m'has despertat la curiositat.
Però ja no som a la tardor. I la tardor també són boires i pluges i no fa aquest temps. Sé que sóc egoista, però ja no vull més calor, fa mésde mig any que fot calor i, per mi, això passa d'estafa. És insoportable.
3000 abdominals faré, què't sembla? jejeje.
Bon any, maco! un petonàs!
ummm... no Cris, jo no me'n queixaré pas, però espero que els que m'envolten sí, serà bon senyal :)
Gràcies i igualment!
una abraçada!
Bon Any Nou a tu també!
ResponEliminaA Alsàcia es continua parlant alsacià en alguns pobles, però una de les dificultats és que hi ha moltes paraules que en un poble es diuen d'una manera i al poble del costat d'una altra; no has de canviar ni de comarca.
Moltes gràcies Sir!
ResponEliminaI segur que no els faciliten ben res. Ha de ser curiós, dos que es pensen que parlen del matix... però no. Curiós i divertit i perillós.
Una abraçada!
Avui ha fet un preciós dia de tardor :-)
ResponEliminaA 31 de desembre, regal de dia tardorenc :-) i dic "regal" perquè, tal com tu dius que portes dos hiverns que l'hivern no sembla hivern, doncs jo porto dos tardors fastigoses... vent, vent, vent, vent (com em repugna el Mestral!!) pluja o vent...
I els meus dies fresquets (o directament freds, que ja m'agrada) amb una mica d'airet (he dit airet, no ventot) i un solet suau?
Doncs avui, avui ha estat aquest dia de regal :-))
Si vols fred del bo, del bèstia, també m'hi apunto, eh? que també m'encanta embolicar-me en bufandes i gorres :-)) però sense vent ni pluja, si us plau :-)
ai Assumpta... aquesta vegada no puc estar amb tu. Ja saps que he enyorat i molt, però molt, la tardor, tant com ara enyoro l'hivern i una mica menys de com enyoraré la primavera. L'única estació que fa ben feta és el refotut estiu i ja saps què penso de l'estiu.
ResponEliminaAra toca hivern, els dies de tardor ja no. Ha de fer fred. No pot ser que un 31 de desembre em passegi pel poble, a les 7 de la tarda, sense abrigar-me ben gota, és antinatural.
M'alegro que hagis pogut aprofitar ben bé el dia, això sí.
Jo estic més que farta del ponent. Ponent... uf, vent calent i repelent.
Fred d'aquell que congela torrents i basses, aquest és el que vull!
Petons!
Quan vaig escriure el comentari encara, però ahir a la tarda i avui a estones feia caloreta d'estiu, almenys del que m'agradaria que fos l'estiu. I això ja no és tan normal, ni tardor ni res. Una mica més de fred no aniria gens malament.
ResponEliminaNo he pogut comentar fins ara, tot i que ja ahir a la tarda em va venir al cap de fer aquest comentari. Encara sóc a Blanes, però tinc una estona. Ara vaig a per l'altre post.
Segons l'avi fins a mitjans de gener no arribaran pluges Xexu, durant aquests quinze dies no m'ha assegurat que faci fred, però espero que sí.
ResponElimina;*)