La petjada
Al rastre del llim
hi trobaràs la petjada
de l'ocell que vola
cap a la fosca nit.
Només val que t'aturis.
Només val que t'aboquis
i deixis a ulls clucs
que l'ignot et penetri
amb la veu del desig.
Ahmad ibn Suhayd al-Ansari (m.1119)
'Jo li demano al meu temps que em doni tot allò que ni el propi temps abastarà' _ Al-Mutanabbi
Al rastre del llim
hi trobaràs la petjada
de l'ocell que vola
cap a la fosca nit.
Només val que t'aturis.
Només val que t'aboquis
i deixis a ulls clucs
que l'ignot et penetri
amb la veu del desig.
Ahmad ibn Suhayd al-Ansari (m.1119)
Tercer dia amb ulls de plom i cap espès.
Ara mateix sembla que el cel se'n fa ressó
i els núvols guanyen la partida al blau insolent del matí.
Voler viure acceptant el que va arribant tal qual, no significa que es pugui fer.
Allò de voler és poder massa vegades es confon amb altres coses que no són.
Voldria tant i alhora tan poc!
Que em resigno a no esperar res.
Ara mateix sembla que el cel se'n fa ressó
i els núvols guanyen la partida al blau insolent del matí.
Voler viure acceptant el que va arribant tal qual, no significa que es pugui fer.
Allò de voler és poder massa vegades es confon amb altres coses que no són.
Voldria tant i alhora tan poc!
Que em resigno a no esperar res.
Aquesta nit intentaré trobar la petjada d'un ocell a la fosca,
amb els ulls clucs pel pes del plom.
Potser, i dic potser, cridaré amb totes les meves forces un desig.
I qui en diu desig en diu necessitat vital.
L'ocell que voldria trobar aquesta nit ha de tenir les ales d'aigua...
amb els ulls clucs pel pes del plom.
Potser, i dic potser, cridaré amb totes les meves forces un desig.
I qui en diu desig en diu necessitat vital.
L'ocell que voldria trobar aquesta nit ha de tenir les ales d'aigua...
'Jo li demano al meu temps que em doni tot allò que ni el propi temps abastarà' _ Al-Mutanabbi
amb la fosca ha arribat un ocell de plomes d'aigua en forma de pluja lenta... només queda esperar que es fonguin els ploms.
ResponEliminaT'ha sortit un post molt "sufí" (que no sofert) ;)
ResponEliminaUn petonot, maca!
Color plom : no m´agrada. Podria demanar-te un llapis blanc ? Com per dibuixar una mitja lluna somrient ( a l´Ahmad segur que li hauria agradat ).
ResponEliminaUna abraçada de retorn,Elur.
De vegades som tan ambiciosos demanant tan poc!
ResponEliminaUn petó
Utnoa
Color de galena... que omple el mar en dies de pluja, que tenyeix el cel en dies freds, que és capaç de cobrir una mirada d'un vel de nostalgia... m'agrada aquest color plom que fa que esperis no esperar res.
ResponEliminaummm no sé Buk, m'ho hauràs d'explicar això :P
ResponElimina'El sufisme és cortesia espiritual (adab): cortesia amb cada instant, en tota circumstància i en tot moment.' (viquipèdia)
un petonàs, artista!
A mi tampoc m'agrada Estranger, és tan molest notar aquest pes!
En aquest cas serà un llàpit blanc brillant, no pot pas ser que quedi un somriure opac. (No sé com no hi havia pensat en el color blanc per escriure sobre negre!)
Gràcies :*)
Ja ho pots ben dir Utnoa, però a vegades ni allò més senzill ens és donat.
Un petó!
M'agrada el color plom que escrius manuscrits, no m'agraden els meus ulls de plom, no són gens evocadors de mars emplujats, ni de cels freds...
Contentíssima de veure't/llegir-te de bell nou.
Una abraçada!
Ai, avui no sé què dir-te, les paraules m'han abandonat. És difícil no pensar en el que ha de venir. Ja em vas dir que ho volies fer, jo no en sabria.
ResponEliminaJo tampoc no en sé massa Xexu, per no dir gens. I els intents es queden en això, intents, tot i que de mica en mica... potser s'omplirà alguna pica.
ResponEliminaNo cal que diguis res, en faig prou sabent-hi.
Gràcies :*)
cuida't i descansa i dorm i veuras com el plom desapareixerà dels teus ulls
ResponEliminaXiqueta!! Tu no ets seriosa!! jajajaja
ResponEliminaVaig entrar ahir a la nit i anava a escriure qualsevol burrada embogida a favor del Barça i em vaig dir "ep, que té posada poesia... demà entres amb calma i ho llegeixes bé" i no vaig dir res... però és que torno a entrar i em trobo les fotos al lateral amb el davantal més maco del món i delebrant el nostre particular PerSISteam!! ;-)) i ja em desconcentro per llegir els poemes!!! :-)))
Siiiiiiis!!!
Siiiiiiiiiiiiiiis!!!!
Ostres, què bons que som!!!
MAI, JAMAIS, NEVER!!! NINGÚ NO HAVIA FET UNA COSA AIXÍ!!
HO HEM GUANYAT TOT, TOT I TOT!! :-))
Smuaaaaaaaaaaaaac :-))
Descansar... això és el que em fa falta Deric, descansar els ulls, però no aconsegueixo fer-ho gaire.
ResponEliminaGràcies ;*)
Assumpta... Assumpta!!!!!!!!!! però si aquest Barça és POESIA PURA!!!!
Ahir vaig estar feinejant bona part del dia amb el devantal, em sembla que me'l vaig treure a la mitja part. Avui el tornava a portar tot fent el dinar. M'agrada tant!
Sis... és tan increïble!
Ahir el Madrit li va retre homenatge al Barça amb 6 golets. Si és que quan volen són macos i tot XD
Tot guanyat. TOT!
Petons blaugranes!!!!!!!!
Nena, tots els colors ténen el seu encant, de debó, el que passa és que quan cau la nit, tots s'assemblen.... Petons elur, un munt :)
ResponEliminaHe deixat al bloc una felicitació, però per si no poguéssis passar, Molt Bones Festes preciosa!
Siiiiiiiiiiii poesia puraaaaaaaa!!! :-))))
ResponEliminaJajajajaja ahir li deia al meu marit
"Titular de l'AS:
El Madrid responde el sexteto del Barça con seis golazos ante el Zaragoza" juassss ;-))
(em ric dels meus propis acudits, estic fatal)
Mira, una mà:
http://doblenegacion.com/wp-content/uploads/2007/02/polydactyly_01_rhand_ap.jpg
No era/és el color dels ulls Cris, és que amb la migranya em pesen com si fossin ploms. Res una molèstia com una altra, res preocupant :P
ResponEliminaDe nit diuen que tots els gats són 'pàrdus' jeje
Moltes gràcies maca. Ara passo pel teu bloc!
Petons!
Assumpta, ahir el Marca va posar 'El mejor equipo de la historia' però només durant unes hores, després el van canviar no fos cas que els hi cremessin l'editorial je
M'agrada aquesta mà! L'haurem de pintar blaugrana!!!!
Riu dona, riu, és senyal de salut!!!!!
Petons!