[in]somnis ...

Vaig conèixer en C quan tenia catorze anys una nit de les festes del meu poble, ell era del poble veí. Per una nena com jo, que no havia ni esquerdat la clova de l'ou, va ser una sotragada impressionant. Mai de la vida havia vist uns ulls d'un blau tan clar.
El vaig 'retrobar' l'any següent a l'institut del seu poble, ell anava dos cursos més endavant que jo.
En tinc tres records claríssims d'ell i altres d'esporàdics.
Quan el vaig conèixer al poble.
El dia que em va portar a donar una volta sobre la seva moto, encara ara, després de tants anys em fa vergonya recordar-me'n, mareta meva que tonta que era quan tenia quinze anys!
I un dia que el vaig veure assegut tot sol, fora de l'envelat d'una festa major, amb un posat pensatiu. Me'l vaig mirar molta estona. Feia molt de temps del passeig amb moto i de l'última vegada que l'havia vist. Vaig estar molta estona pensant si m'hi acostava per preguntar-li si passava i/o necessitava alguna cosa. Feia temps que sabia que estava fotut. Però no ho vaig fer. Quan tenia vint-i-pocs anys era tan tonta i flasca com quan en tenia quinze. Entre que em feia vergonya, era/sóc tímida, sabia que estava amb una mosseta i estava intentant que en J em fes cas, ho vaig deixar estar. Enrara ara, si tanco els ulls i hi penso, el veig clarament, assegut i pensatiu i allargo el braç per tocar-li l'espatlla.
Durant molts anys, quan passava pel seu poble, encara esperava veure'l caminant per aquell carrer llarg, com moltes vegades l'hi havia vist.
A vegades, encara em trobo mirant cap a casa seva i somric. Un somriure mescla de tendresa i tristor.
Fa anys que ens va deixar.

I a vegades el somio. Com fa dues nits, que vaig entrar en un bar a demanar un cafè i ell era darrera la barra, amb els seus ulls blaus i el seu somriure encantador. També hi havia en S, el seu millor amic, que desgraciadament també va marxar massa aviat.
Sempre els somio junts, com quan vivien que sempre, o quasi sempre, anaven junts.

Quins mecanismes fa servir el cervell per portar al present alguns records?
Quins mecanismes fa servir el subconscient per fer somiar en algunes persones?

Tan en C com en S van viure plenament i van disfrutar de la vida tan com van poder.

enyorant un cel concret ...

Tinc un parell de cançons imprescindibles que parlen del cel. Sky blue sky dels Wilco i Orange Sky de l'Alexi Murdoch, ja les heu escoltat alguna vegada per aquí. Ja fa temps, anys, que a casa es mira molt el cel. Sempre hi busquem alguna cosa, fins i tot som sensibles a qualsevol moviment i/o ombra. A vegades em descobreixo alçant el cap per intuició i veure algun ocell passant damunt meu, mentre em pregunto si li passa a gaire gent. Cada dia m'embadoco mirant el cel, cada dia i cada nit. Estigui serè o ennuvolat. Sigui blau, taronja, roig, gris, daurat, platejat o tot plegat alhora.
Portem uns dies en què el cel és taronja, a primera hora del matí, i blau durant el dia. I no m'està bé que sigui així. Ara mateix voldria un cel gris, ennegrit, amenaçador. M'agradaria mirar-lo i tenir un pensament asterixià i clamar a Tutatis perquè el cel no ens caigui al damunt.

Diu que diumenge ha de ploure.
El radar del meteocat, de moment, no capta cap núvol.
Avui no és diumenge, però el temps lineal bé podria fer una excepció.

Aquesta bonança de temps m'esgota físicament i també m'esgota la paciència. Si l'estiu amb tanta calor ja va fer estralls, una tardor sense pluja és terrible. Cada matí em miro el paisatge per veure-hi senyals de fred en va. Va haver-hi dos dies que es podia veure fins i tot en l'aire quiet.

He llegit que es fan cels a mida. Potser que passi una comanda...

L'acabaria així:
Que no hi faltin els llamps i els trons, si-us-plau. Gràcies.

paraula de poeta ...

La teva solitud

En tan que puguis, doncs, no malbaratis
la teva solitud dedicant-la a una absurda
recerca de no-res ni et persegueixis
tossudament per corredors obscurs,
esporuguit per la llum dels preceptes.
Surt a ple sol i fixa't
en coses dures. Pensa
que el joc desmesurat de les paraules
no et servirà de res si no el recolzes
damunt allò que et volta. Hi ha les pedres
i els arbres i la gent i tantes coses
que pots tocar amb les mans! Que no t'adonis
algun dia, amb espant, que els anys et passen
i et mous només entorn de la teva ombra.

Cor nu (fragment)

Deixo endarrera somnis
i vanes esperances
per poder estimar totes
les coses que retrobo
cada matí, quan surto
de casa i tinc encara
la pell tan neta i fresca
que tot em meravella.
(...)

Ara escolta

Ara escolta només
la veu que et farà digne
de reprendre el camí
sense malencolia.
De nou creixeràs sol
tal com sempre volies,
allunyat del neguit
de les coses petites.
Penetreràs l'obscur
secret de cada dia
amb paraules com mans
que els anys han fet benignes.
Perquè has restat fidel
a la més alta crida
l'ombra de tu mateix
et farà companyia.
Ja no et sentiràs trist
entre la gent que estimes
ni et vencerà la por
del buit que tant temies.
Com qui torna d'un llarg
viatge i res no el lliga
ni al país que ha deixat
ni als amics que hi tenia,
així tu reprendràs
el camí que seguies,
enriquit d'altres veus
que ni et vencen ni oblides,
però lliure i fidel
a la més alta crida.

Autobiografia (1965-1966) III - Miquel Martí i Pol

i amb el somriure...

... la revolta!

refugis amb nom propi ...

Hi he arribat arrossegant els peus i amb ells una part de l'ànima. Sense gaire ganes i alhora necessitant i volent ser allà.
En un moment de debilitat immensa he començat a plorar. Però he aconseguit que només rodolessin dues llàgrimes. Una per cada ull, que m'han cremat les parpelles.
Una mà a l'espatlla, un somriure, una mirada... salven molt més que un diumenge trist.
Esclatar en rialles sinceres quan encara tens la tristesa humitejant-te els ulls és una sensació estranya i alleugeridora.

Quatre noms propis que em salven conscientment.
Un altre que ho fa sense saber-ho.
Que l'Arnau somrigui com ho fa només veure'm és mitja vida.



Repeteixo cançó. I no em fa res.
En el seu amor hi ha la meva salvació.

migdia ...

Dinar comprat al Viena amb un pensament i un somriure per l'Assumpta.

Caminada llarga fins el pis.

Truc a la porta de la mestressa. Gossos esverats. Una minyona que no sap de què va res.

Menjar asseguda al bell mig del que serà el menjador-sala d'estar-lloc on jaurem el gat i jo la majoria d'hores.

Quatre gargots a la llibreta intentant imaginar-me com serà tot amb mobles.

Un buit a la boca de l'estòmac. Com hi ha arribat?



I finalment una altra pregunta. Com he pogut viure fins ara sense aquesta cançó?

metàfora [?] ...

Foto d'en Pere [Bburst]

L'escombriaire s'afanya, a primera hora del matí, a recollir les fulles seques. L'aire s'aquieta amb un gest de complicitat. Quan queden la vorera ben neta i l'escombriaire satisfet, aquest comença a marxar. És just llavors quan l'arbre deixa anar una fulla. Només una, que cau lentament gronxant-se en l'aire quiet.

...

Volia posar música. Una preciositat acabada de descobrir. Us remeto a l'Spotify, no l'he trobat enlloc més: Tardor-de color verd de Damià Timoner.

tocats del bolet ...

Aquest migdia, ens hem ben calçat i hem anat a pasturar per una pineda. Hem tornat amb uns quants pinatells i algun rossinyol de pi. I els que hi hem deixat que començaven a treure el nas!

Tenir un jèfe i una jèfa boletaires és el que té.

vent d'insomni ...

Nit de vent i poc dormir. La roba del llit, entre la paret i jo. El gat, entre la roba i jo, refugiant-se dels xiulets amenaçadors d'un vent insolent, calent i anguniós. Sons curts i plens de somnis estranys. Només recordo, vagament, l'últim; per això no sé si ha sigut l'únic agradable. Una reunió, molt estranya, de blocaires. Això em passa per llegir i rellegir blocs abans d'anar a dormir, suposo. La sort és que llegeixo persones que m'agraden i molt.

Quan no puc dormir rumio. Com les vaques, que primer s'empassen l'aliment i després rumien. El meu aliment, en aquest cas, és la informació que crec rebre o que imagino o que ... que.

Fa temps vaig escriure sobre la meva condició gatuna. I ara, més que mai, m'adono de que cada dia m'assemblo més al meu gat.
T'acostes quan vols i t'allunyes quan menys ho esperem. Jugues amb qui vols i vas a la teva. M.
Em van retratar força bé, però no sé si realment jugo. Es pot jugar si no saps quin és el joc?

Últimament tinc la necessitat d'acompanyar els meus posts amb música. Hi ha hagut dies en que m'he passat hores buscant la cançó adequada. N'hi ha que primer trobo la cançó i després les paraules. N'hi ha en que la cançó diu el que sóc incapaç d'escriure. A vegades em diu el que no vull ni pensar i patapam.

Sé que faig servir el paisatge d'excusa. Si parlo del que veig, evito parlar del que sento.

Si fa temps m'haguessin dit que, a hores d'ara, em preguntaria el que pensa de la música que poso, no m'ho hauria cregut. Però, sense ni adonar-me'n, em trobo preguntant-me què em diria si em llegís.

Es posarà trist el gat per anar a viure a Girona? Ell només coneix la Garrotxa.
Fa dies que aquesta pregunta em ronda pel cap i, encara que sembli absurd, és un tema que em preocupa molt. Aquesta primavera farà 8 anys que compartim espai i temps (poc pel seu gust... i pel meu també). Li dec mitja vida i quasi tota la poca salut mental de què disposo.

A vegades les persones que passeu per aquí em descol·loqueu tant amb els comentaris que responc sense saber què dir. No sé perquè no contemplo el silenci com a opció. Suposo que és important per mi fer-vos saber que us agraeixo les paraules, encara que algunes em facin sentir un xic tímida i desconcertada, quan no sé com les hauria de llegir.

Dormir al ritme del vent, a batzegades, és el que té. Tens temps de pensar massa. Tens temps de pensar, vaja.

Gràcies Estranger per haver penjat, fa temps, la cançó que necessito avui.

el 'meu' riu ...

Aquest matí he anat a passejar pel riu. Tenia ganes de veure colors de tardor, de notar una mica el vent. A aquest últim més que notar-lo, l'he vist als núvols.

M'agrada el meu paisatge. M'agrada el soroll del meu riu. M'agraden els colors de la meva tardor. M'agrada el perfil de les meves muntanyes.

dream about flying ...

Tarda de lectura superficial tot escoltant Time without consequence d'Alexi Murdoch.
Una i altra vegada.
Enamorada, de nou, d'una veu i una guitarra. No canviaré mai en això i m'agrada que sigui així. Hi ha debilitats que s'han d'alimentar.

País de Neu ...

A la contraportada de 'País de Neu' hi llegeixo:

¿És possible assolir en una novel·la la delicada bellesa d'un haiku?

I amb aquesta pregunta ressonant dins el cap començo a llegir, tot pensant si en trobaré la resposta...

'En sortir del llarg túnel que separava les dues regions s'arribava al País de Neu. El fons de la nit era blanc. El tren es va aturar en un semàfor.
La noia que hi havia asseguda al l'altra banda del passadís es va aixecar i va abaixar la finestra de davant d'en Shimamura. La fredor de la neu va entrar el vagó. La noia es va abocar a la finestreta i, com si fos molt lluny, va cridar el cap d'estació.
(...)'

País de Neu _ Yasunari Kawabata

clarobscurs ...

Aquest matí el cel tornava a ser preciós. Amb núvols de vent arran d'horitzó i romans creuant-lo de punta a punta. S'hi palpava el poc fred que feia. En un poblet de La Selva, un aligot planejava damunt d'un camp.
Les muntanyes van tapissant colors seguint línies sorprenentment rectes i d'altres perfectament curvilínies, talment com si les haguéssin traçat amb un regle o un compàs. Hi ha mil colors a cada vessant. Mil formes a cada moment.
El Ter, mancat d'aigua, ens tornava, com cada matí, la llum que li dóna el sol. Avui no hi he vist cap bèstia emplomallada. Avui hi he vist ampolles de plàstic i brutícia arraconada. Avui, com ja fa dies, no hi he vist un riu. El Ter ja fa temps que és una riera. Però els pantans són plens, o sigui que no cal preocupar-se, no?

Trobaré a faltar el paisatge quan m'instal·li a Girona. El veuré sí, però no pas cada dia.

Em fa il·lusió haver trobat pis, però no pas tanta com m'imaginava. Estic entre contenta i neguitosa. Més neguitosa que contenta. Tinc ganes de tornar a viure sola i tinc por de sentir-me terriblement sola.

Clarobscurs.
En poso aquí, però en trec (n'haig de treure) d'allà.
Tot guany comporta sempre una* pèrdua?

*una, dues o més...

watching the wheels ...

avui em ve de gust deixar només una cançó...



i avui també em podeu trobar aquí, com a convidada a un dels meus blocs de referència.

agredolç ...

Ahir només necessitava una empenteta... i vaig rebre l'enèssim revés.

He trobat piset*!

"May your dreams defy the laws of gravity"
H. Jackson Brown

*Dir-ne pis seria exagerar molt.
Aquesta tarda diré el meu quart 'sí, el vull' .

meet me in the morning ...

Surto de casa tota decidida i l'aire gèlid m'atura de cop. Amb un gran somriure observo el meu cotxe cobert de gelada i sospiro. Per fi ha arribat el fred, penso, ja era hora. El cel està esplèndid a aquesta hora. Núvols pentinats pel vent llueixen colors meravellosos mentre el sol surt mandrosament.
Un cop instal·lada al bus, mentre escolto la ràdio, vaig passejant els ulls sobre el paisatge. Me'l sé de memòria, però cada dia és diferent. La llum mai és la mateixa. El joc d'ombres sempre descobreix algun punt interessant. Quan ja m'he cansat d'escoltar la ràdio, poso música.
Somric quan sento que sóna Meet me in the morning.

I mentre bado amb el cel i els núvols veig tres corbs marins resseguint el Ter.

cabells ...

Hi ha dies que t'aixeques i els ulls noten la tempesta que viuràs a la tarda. Intentes fer-te quatre fotos amb el rostre relaxat i no ho aconsegueixes de cap manera. El dia s'ennuvola mica en mica i es va fent fosc quan tot just és migdia, fins que descarrega una bona quantitat d'aigua i veus que el més interessant ha passat per l'altre extrem de la vall. Asseguda davant l'ordinador contemples com el sol eixuga les teules dels veïns més llunyans i Rocacorba es perd envoltada d'una negror que voldries tenir sobre teu. No surts a buscar l'arc iris, ni tampoc a fer fotos a les gotes. Amb el primer ni hi penses, la segona opció la descartes per falta de llum. Quan arriba novembre el sol ja és força esquerp i desapareix massa aviat.

I quan ja és negra nit, una maneta s'agafa als teus cabells per adormir-se...
Ja fa dues hores que no arrufes el front per res. Els ulls no han tingut temps de notar tempestes ni ventades.

debut ...

Avui faré de cangur de l'Arnau...

apunts [15] ...

Dues nits amb complexe de gos petaner emprenyat. Una tercera dormint asseguda i despertant-me amb el cul adolorit.

Dues trenes que no es desfan. Un propòsit dut a terme i un altre que no se sap si arribarà a bon port. Em tallaré els cabells abans de fer-ne 40?

Dues setmanes laborables acabades un dimecres. La primera per plaer, la segona per força.

Dos pisos per anar a veure dilluns. Números que es fan i desfan mentalment. Comptes de la vella i somnis que segurament no es compliran.

medicine hat ...

M'he posat al llit a les 10, cansadíssima. He estat estossegant fins ara, fent sons curts i tossint. Sons curtíssims i moltíssima tos.
Com pot ser que només posar-me al llit comenci a lladrar d'una manera tan escandalosa?

(El gat que està ajagut sobre els meus peus s'acaba de tirar un pet. Són les 00:30)

He passat el dia com bonament he pogut, amb mal de cap i mareig. Suposo que és migranya de no dormir i de la pluja d'aquesta tarda.

Està clar que avui tampoc dormiré el que hauria de dormir.

com som!

És difícil deixar de convertir-nos en la persona que els altres creuen que som.
Niven Wilder

Acabo de topar amb aquesta frase i no puc evitar fer-me una pregunta: segur?

haiku per l'Assumpta ...

La nit és fosca.
La lluna plena brilla
enmig de núvols.

línia ...

No demano gran cosa, només un moment, unes hores, un dia o dos...

Tinc la sensació de que em repeteixo, de que el que vull escriure ja ho he dit una i mil vegades. Potser només ho he pensat? Clar que és fàcil repetir-se, sempre sóc la mateixa, amb matisos però la mateixa sempre.

Doncs això, no demano gran cosa. Només estar sola unes hores, un dia o dos si pogués ser. Sense haver de parlar amb ningú. Només jo i els meus pensaments i les meves idees i les meves neures i les meves pors absurdes i poques esperances.

Tinc la sensació de que no puc pensar i de fet no puc pensar. No pas com estava acostumada a fer. Actualment no tinc temps ni d'ordenar un sol pensament, idea o sentiment. I no tinc temps perquè m'és impossible poder-me concentrar en mi mateixa. No pas si no tinc un espai on estar completament sola i còmode.

I ho sé, tot això només és per haver estat un parell de dies al paradís, allà on el món no existeix.

Normalment m'agrada el novembre. Aquesta vegada, però, haurà d'agradar-me a partir de demà, avui ja està perdut.

Ahir vaig descobrir una cançó preciosa. November de David Fridlund. Impossible posar-la aquí... de moment. L'altra opció era Satellite, per la lluna plena d'aquesta nit, que no veuré perquè està massa ennuvolat... i no plou...

Desisteixo... totes les cançons que he triat no estan disponibles... totes menys aquesta:

Algú en té la lletra? Perquè de maca ho és, però no sé si s'adiu gaire al post... jo hi entenc poca cosa...

Can Jordà ...

Picaporta de Can Jordà . neus

Un moment: surto de la casa i no hi ha ningú. El silenci és ple de cants d'ocells. I em quedo al bell mig de l'era deixant que els sons m'omplin tota jo.

Una sensació: el món, més enllà del que abasten els ulls, no existeix.

Un pensament: sempre hi viuré un punt d'enyorança.

Una esperança: pluja...