A vegades entre la lluna del matí i la de la nit no hi ha res. Només hores plenes de rutina, passos fets per inèrcia, automatismes en forma de paraules i gestos.
Després d'un dimarts buit sempre ve un dimecres.
Potser tot plegat només és una excusa per poder posar una cançó preciosa.
Potser és que intento trobar el que ahir va fer 'click' i es va endur el pes que ha tornat avui.
Es pot dependre tant d'un somriure?
O d'unes quantes paraules?
Després d'un dimarts buit sempre ve un dimecres.
Potser tot plegat només és una excusa per poder posar una cançó preciosa.
Potser és que intento trobar el que ahir va fer 'click' i es va endur el pes que ha tornat avui.
Es pot dependre tant d'un somriure?
O d'unes quantes paraules?
I tant que moltes coses poden dependre d'un somriure o d'una sola paraula!
ResponEliminaTé, un somriure:
http://www.insomnomaniac.com/images/emma_2mos2.jpg
Tot i que potser t'agradarà més aquest altre somriure ;-)
ResponEliminaUn somriure ho canvia tot, no calen ni les paraules. Això sí, ha de ser un somriure sincer, net, clar. Un somriure que et dirigeixen perquè els has fet feliços. És un somriure que pot canviar qualsevol situació. Ai, com enyoro alguns somriures...
ResponEliminaSi que es pot dependre de paraules i de somriures... però, i quan, algú et somriu així, perquè sí, encara que siguem desconeguts? o quan algú et diu aquell mot o aquella frase, que com una paraula màgica obre alguna finestra dins nostre que ignoravem que existia? Podem esperar moltes coses i quedar gratament sorpresos, però, de vegades, allò que no esperem pot arribar a sorprendre'ns encara més...
ResponElimina:)
Hi ha dies que penso que és una mica trist dependre de segons què Asumpta...
ResponEliminaEl primer somriure és molt tendre, el segon m'encanta!! ;*)
Uf... d'aquests que dius Xexu fa molt de temps que no sé si en veig...
Doncs ja ho veus Manuscrits, jo en vaig fer prou amb un 'hola' i un somriure d'algú a qui ni conec, res més.
els somriures calen sempre elur. és més, sense ells llevar-se es fa massa dur.
ResponEliminapotser, per això, quan no en tinc de bon matí me'ls obsequio a mi mateix.
I que maco és dependre d'un somriure, jo m'hi apunto eh? Un petó i bon cap de setmana.... que després del divendres, ve dissabte i és festa!! :)
ResponEliminaHauré de somriure'm mentre em passo el raspall doncs, Òscar, perquè els somriures d'en Gerard i la Carla, dos marrecs encantadors, no me'ls trobo pas cada dia tot anant a treballar...
ResponEliminaNo sabria què dir-te Cris... depèn del somriure, depèn de la dependència, suposo... no podem pretendre dipositar tota la nostra alegria en un somriure, no?
Sí, bé... dissabte... espero que plogui :P
Ostres, i tant que no, hi han somriures, ulls que brillen, abraçades desitjades.... hi an tantes coses que fan somriure, oi? .... ains
ResponEliminai tant Cris, un gat que em fa fora del llit per poder-hi dormir ell, per exemple. :)
ResponElimina:)
ResponEliminaPerò és que hi ha somriures i paraules que són massa... insuperables.
:-)
Màgics. El illor de tot és que s'encomanen i sents un bon rotllo i una cosa dins molt estranya, com si t'injectessin dosis d'alegria gota a gota...
:-D
:) :-) :-D ;-D (un al matí, l'altre al migdia, l'altre a la tarda i l'últim de bona nit!)
Moltes gràcies precisa Laia.
ResponEliminaMolts somriures per tu! petons!
Me l'apunto, aquest Alexi Murdoch!
ResponEliminaUn somriure.
Un altre per tu Càndid :)
ResponEliminai tant si se'n pot dependre, hi ha paraules que ens salven, hi ha somriures que ens donen vida :)
ResponEliminaÉs ben bé així Cesc! un somriure ben ample per tu!
ResponEliminaBenvingut a nòmades ;*)