He acabat El món groc. I sí, però no. I no crec que tingui res a veure amb que no m'agrada gens aquest color.
L'Albert sempre m'ha agradat d'escoltar-lo, sempre m'ha fet somriure i emocionar. Llegir-lo, fins a cert punt, ha sigut com escoltar-lo.
Però no.
El concepte de grocs està bé. Potser sí que ens falta evolucionar en l'amistat. I també trobo que anem mancats de contacte físic. De fet quan algú, que no és del nostre cercle més íntim, fa el gest de tocar-nos reculem. Sempre a la defensiva.
Però no.
Amb la seva definició de groc em venen noms, rostres, somriures, complicitats viscudes, paraules, sensacions, sentiments, converses, confidències...
Però no.
A mi no em cal etiquetar ningú, Ni classificar tampoc. Ell en diu amics, grocs... jo en dic amors. I tenint en compte que hi ha un tipus d'amor per cada persona que estimes, sigui de la manera que sigui, m'és impossible de posar-hi cap altre nom que el seu propi (o el que conec).
Per tant, em quedo amb molts consells i maneres de veure les coses que explica, però no em quedo amb els grocs.
Però sí.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest és aquell libre que també havia llegit en XeXu, veritat? :-))
ResponEliminaJajaja ja recordo que llavors vas dir que no t'agradava gens el color groc :-)
Ja em va intrigar quan en va parlar ell i ara encara més... ai!! l'hauré de llegir, ni que sigui per dir...
"Però no" :-)
Sí, ja sé que ho vas dir ahir, també però llavors, tot i que ho vaig pensar (no recordava el nom de l'autor) el títol "El món groc" em va despistar una mica, perquè el post d'en XeXu crec que es titulava "GROCS" i no sé per què, el record que va quedar a la meva ment és que el llibre es titulava així :-))
ResponEliminaA veure si he de sortir jo més que l'Espinosa cada cop que es parli del llibre, no fotem!
ResponEliminaQuan vaig dir que m'agradava el llibre, ahir mateix, i aquí mateix, no volia dir que estigués d'acord amb tot. Qualsevol persona que s'hagi plantejat l'amistat, té les seves pròpies idees. Però el llibre és agradable i et deixa bon gust de boca. Grocs o no grocs, amors, amics de veritat, o puntals o pilars, com els solc dir jo, tan és. La qüestió és que són l'hòstia. Ah, i jo sempre n'he comptat uns quatre al mateix temps, no més, però m'han anat canviant, és clar.
Podríem parlar-ne hores, eh, però de moment ho deixo aquí.
Uisss perdò... he estat jo que he parlat de tu, però jo no he llegit el llibre ni res, m'ha fet gràcia adonar-me'n, amb un dia de retard, que ella comentava el mateix llibr que vas comentar tu :-)
ResponEliminagroc no és un gran color per una amistat (excepte que sigui oriental o estigui passant una hepatitis...) i molt menys per un amor (en el mateix sentit que explica elur)
ResponEliminade fet aqui hi ha una crítica del llibre on es comenta que el títol el món groc potser és una traducció massa literal de el mundo amarillo
Diguem que el joc de paraules es troba en amar-illo, cosa que es perd en el mot groc.
Independentment d'això, Espinosa és una persona vitalista i que sempre aconsegueix dibuixar-me un somriure...
(de fet com els meus amors, fins i tot en els pitjors dies...)
:o)*********
Com tu no m'agraden les classificacions i també odio el color groc, un color antipàtic (personalment sóc de vermells :P). No he llegit el llibre i no crec que ho faci, o sigui que gràcies per l'apunt, així ja sé a que atenir-me :)
ResponEliminadeu haver-hi moltes maneres de veure les coses, la gent, els sentiments. grocs, blaus, amors, amics, companys etc...
ResponEliminaEn Xexu un dia va parlar del seus 'grocs' sí Assumpta.
ResponEliminaLlegeix-lo, per mi és un llibre que s'ha de llegir, de debó. Per poder dir 'però sí' i 'però no', com en tots els llibres que llegim ;)
No't queixis Xexu, que val més boig conegut que savi per conèixer i a tu ja et coneixem una miqueta jeje
Ja ho sé, perquè a mi també m'ha agradat el llibre.
Estic d'acord amb tu Xexu.
A més, crec que me l'he de tornar a llegir amb més calma.
El groc només és maco a la natura Poeta.
Amarillo és tan o més lleig que groc, sigui amb guions o sense, è?! :P
L'Espinosa és una persona que s'ha d'escoltar atentament sempre. A mi m'encanta.
:****
Doncs llegint el teu comentari Clidice m'adono que el meu apunt no és pro bo, perquè trobo que el llibre està molt bé. Una altra cosa són els colors i estar o no estar d'acord en alguns punts.
:)
Hi ha tantes maneres com persones Estrip... i sort n'hi ha! ;*)
Ho deia perquè d'altra gent també n'ha parlat, i es fa referència a mi, que en vaig fer un post, però jo no tinc comissió del llibre ni res, eh?
ResponEliminaummmm... segur que no ets l'Espinosa d'incògnit? nu sé, nu sé...
ResponElimina;*)
Bé, és que seria massa reduccionista pensar que el llibre només va sobre grocs. De fet, lo dels grocs penso que només és una petita anècdota de tot el que despren el llibre.
ResponEliminadona Alegria, doncs el títol seria per despistar no? perquè sinó ja em diràs...
ResponEliminaDes del meu punt de vista totes les 'anècdotes' que explica, les lliçons apreses, provenen dels seus grocs, almenys jo ho he entès així.