ser nòmada ...

Solituds de nòmada

Ser nòmada
és perdre’s pels carrers d’una ciutat prenyada
ser qualsevol i una altra, i ser sempre aquella altra
amb qui mai ningú es creua;
és buscar-se en els vidres d’aparadors monòtons,
veure-hi un glop d’alè i no trobar-hi imatge;
voler refer el camí
no sabent que la casa és el trepig d’un temps
que inflama i degoteja solituds.
ser nòmada és portar als ulls
un horitzó de somnis
i deixar-lo a les mans del rodamón més trist,
més indefens, més pobre.

Nòmada- Isabel M. Ortega Rion