
Ahir vam fer una ruta preciosa entre l'Alta Garrotxa i el Ripollès. Buscant colors de tardor, treient el nas per la finestra del cotxe intentant atrapar-ne l'olor, obrint desmesuradament els ulls amb cada arbre meravellosament encès de colors.
Vam trobar zones completament eixerreïdes. D'altres, molt més obagues, eren més humides. Faldes de muntanya completament verdes, alzines que van canviant cap al verd hivernal. Alguns vessants lluïen vermells intensos. Zones escairades i realment atractives.
Tarda de voltar molt i no estar gaire quiets. De fotos poques i no gaire aprofitables.
Un molí abandonat i encantador. Massa caloreta i una factura en forma de mal de coll. Però hi tornaria ara mateix. Unes angines o un refredat de campionat són un preu miserable per la tarda d'ahir.
El record de la tarda quedarà i el mal de coll, l'oblidaràs aviat. La foto del molí és preciosa, sembla preparada per a un conte.
ResponEliminaGooooooool goooooool!! Hat trick de Keitaaaa!! :-))
ResponEliminaJo porto una estoneta aquí al teu blog, mirant les fotos que surten al flickr aquest (es diu així, oi?) m'he recreat el la que has posat aquí, al mig de les tres petites, que és una meravella i he estat mirant d'altres jeje...
Vaig escoltant Bluebirds fall i, al mateix temps (bé, ja sé que potser no és massa correcte) el RAC-1 del Barça jejeje... és que com no tenim tele de pagu doncs l'escoltem per la ràdio i, clar, just quan t'anava a comentar, marca el nostre KeitE jejeje
Quina alegria tan gran, oi? :-))
Ets afortunada per viure en un país tant bonic i fer carreteres com les que travesses.Aquest molí caient sobre el riu...deu ser ben bonic de veure i imaginar-se´l als seus millors dies.
ResponEliminaVigila els refredats, que costen de curar a aquesta època.
No pares, eh? No hi ha cap de setmana que no surtis a fer un volt. Ho necessites com l'aire que respires, o precisament, per poder respirar aire. Però ja va bé. Cuida't aquesta gola, i la resta del cos, que la setmana que ve sant tornem-hi, oi? Doncs vinga.
ResponEliminaNo vaigs a treballar si no et trobes bé :-)
ResponEliminaVols que et faci una nota pel jefe? :-)
La teva tarda d'ahir seria comparable a la nit d'avui de tots els culers, no?
ResponEliminaAdéu!
Que maco, sortir a fer fotos, bona companyia, somriures, paratges com els que ens ensenyes.... quina enveja!
ResponEliminaun fotos molt maques. Ben aprofitat el dia, i tant!
ResponEliminaSembla que la pedra de les cases de Beget tinguin el mateix color que la tardor dels arbres.
Gràcies Núria, el molí era més preciós que en la foto, el retrat que li he fet no l'hi fa justícia :)
ResponEliminaOstres Assumpta... com vam xalar, è?! jo també l'escoltava per la ràdio... mentre remenava fotos! jeje
Em creuràs si et dic que mentre feia la foto de la carretera vaig pensaren tu? i no em facis dir perquè!
Boooon dia!! ;*)
No em trobo bé, però sóc una campiona i sóc a la feina! El jèfe ja m'ha sentit la veu... sense comentaris :P
Diria que tant com tu Estranger :)
Diria que el molí em va cridar, potser van ser les pedres de les seves parets... ens va fer recular, baixar del cotxe, passar entre bardisses, relliscar sobre les roques del torrent... i vam passejar-nos entre les seves parets plenes d'històries i d'encant.
Ummm... ja he fet tard, estic ben empiocada :P
Sí que n'hi ha algun Xexu i són horribles! Si no surto m'ofego, sí. Com em coneixes! Sort que al meu germanet li agrada voltar tant com a mi!
Doncs sí, però aquesta setmana serà curteta, laboralment parlant :P
Gràcies, maco :*)
Ummmm... ahir va ser eufòria total, sis vegades! dissabte va ser alegria i tranquil·litat i bona conversa i bons paisatges... Em quedo amb tot!
Salut!!
Hi ha teràpies que són així d'agradables Cris ;)
Moltes gràcies Estrip!
Beget s'acaba confonent amb el paisatge, diria que és un exemple clar de mimetisme ;)
Evocadora composició d'imatges, fan ganes d'agafar un vol y pegar un bot per aquestes terres, aquí a l'illa esteim més limitats!! Enhorabona es veu que passàreu un horabaixa complet!!!
ResponEliminaMai som prou conscients que al costat de casa tenim racons i raconets que val tant la pena descobrir!
ResponElimina*Sànset*
Sí Miquel però viure envoltat de mar també té el seu encant, es veu a les teves fotos!
ResponEliminaMoltes gràcies!
M'agrada això d'horabaixa :)
Nosaltres Sànset sí que en som i molt! ;)
Nosaltres ahir teníem pensat anar a la muntanya, però finalment ens vam decantar pel mar. Ara, entre el refredat i les teves fotos, estic mig penedit ;)
ResponEliminaPetonots a dojo, maca!
d'això Buk... aaaaaaaaaaaaaaaatxuàs! ais perdona... a la muntanya també se n'agafen de calipàndries! ;)
ResponEliminaPetonassos i cuida't, maco!
Ostreeees!! Doncs si vas pensar en mi quan feies aquella foto és perquè en aquell moment vaig entrar dins el teu cervell i vaig dir "aquesta, aquesta" ;-))
ResponEliminaSón boniques aquestes casualitats :-) però és que la foto és preciosa, tota ella, la composició, els colors... es foto de campionat (o de tri-campionat més ben dit) ;-))
Aquest entre temps, que ni fred ni calor, ja ho té això! I si surts a la muntanya encara més! A recuperar-se i a posar-se bona!
ResponEliminaEstà en venda el molí? Me'l quedo!!
Ah no è Assumpta a dins el cervell no te m'hi posis que ara mateix està ple... si més no atapeït com una mala cosa... ;)
ResponEliminaGràcies guapa!
iep Jordi! jo de bona ja n'estic! ejem! jejeje
això ha sigut per treballar durant 2 setmanes amb tota la genteta de la feina fotuda, escampant virus, i per passejar massa sovint sota la pluja i per mullar-e de peus i bla, bla, bla...
Jo vaig ser la primera de veure'l, ho sento. es miiiiiiiiiiiiiiiioooooooooooooo...
Gràcies!
Estimada elur... ja saps que amb aquestes fotografies ets la reina de la catosfera i la que em fa caure la baba dia rere dia, oi?????
ResponEliminaai... tinc un germanet encantador però precisament això de fer excursions no és el seu fort... :( jo em deixaria adoptar per tu!! Consumeixo poc!!! :-P
petonassos!!!
tarda de petits i fantastics descobriments.
ResponEliminaM'has fet agafar ganes de fer una excursió així!
Preciosissima Laia ets una exagerada encantadora :)
ResponEliminaBenvinguda a la familia! ;)
Petons i abraçades!
Fes-la Deric! jeje contemplar el paisatge i senitr-ne l'olor és impagable :)
N'hi ha algun altre pels voltants?
ResponEliminaJo de bo, també ho estic... ejem ejem... ;-)
doncs... no, però vaja, quan el tingui ben polit i maco ja t'hi deixaré venir, è? el cor de l'anginesca hi serà sempre benvingut!
ResponEliminajeje no'n dubto pas! ;)