Hi ha un lloc on el temps no transcorre amb presses, que fa (bona) olor de fum i és ple de colors tènues.
El reducte
Aquest reducte potser és un jardí
i ara el sol de tardor hi encén les fulles
i fa més denses les ombres dels arbres.
No parlo de miratges ni quimeres,
sempre hi ha algun jardí d'ombres benignes
on els neguits s'encalmen i el silenci
no és el buit, sinó l'espai que ens manca
per confiar novament en nosaltres.
Aquest reducte potser és un jardí
i el temps hi escriu tots els colors possibles.
Miquel Martí i Pol
Aquest reducte potser és un jardí
i ara el sol de tardor hi encén les fulles
i fa més denses les ombres dels arbres.
No parlo de miratges ni quimeres,
sempre hi ha algun jardí d'ombres benignes
on els neguits s'encalmen i el silenci
no és el buit, sinó l'espai que ens manca
per confiar novament en nosaltres.
Aquest reducte potser és un jardí
i el temps hi escriu tots els colors possibles.
Miquel Martí i Pol
A vegades aquest reducte no és només un jardí, sinó una masia amb jardí i camps i boscos... i tan aprop del mar que algun dia, quan ha estat esvalotat, l'hem pogut sentir bramar desde l'era estant...
A vegades aquest reducte és un espai completament obert...
Que fas turisme rural? Però si rural tu ja n'ets sempre, no? ;)
ResponEliminaBé, sincerament, no he entès el post. Potser hauria de llegir-lo més cops, però no em puc concentrar perquè estic pensant només en que t'he de dir que ets un solet tan brillant que, que... jo que sé, no em surt res, aquí la que fa màgia amb les paraules ets tu.
Gràcies pels teus comentaris i per defensar-me a mi, i als altres companys de C@ts, davant de veus crítiques i covardes. M'emociona tant veure el que has escrit, que és que no puc dir res més.
Perdona'm, eh, de veritat, no pretenc ensabonar-te ni res, però sempre m'ensenyes tantes coses... saps, diguin el que diguin els premis, tu et mereixes més que això, un imperi vals. És veritat, ja està bé que no hagis guanyat, perquè aquest premi no et faria justícia, es quedaria molt curt.
Ja paro, ja paro, que em poso una mica tonto i no vull dir res fora de lloc.
Preciós, un racó on em quedaria ara mateix...
ResponEliminaTurisme rural Xexu?? jajajaja no, no, nosaltres anem d'un altre pal, més pijo jejejeje El meu cunyat, bé la seva familia i ell també és clar, tenen una masia al Maresme, de tota la vida, com a mínim des del s.XIII.
ResponEliminaAhir, com d'altres vegades, em van convidar a passar-hi el dia i no m'hi vaig poder negar, com moltes altres vegades. S'hi està molt i molt bé.
Ahir quan hi era no vaig ni tenir temps de pensar, només d'anar fent el que tocava fer o es volia fer: foc per cuinar una paella, fotos, menjar molt, parlar, traginar fotos d'un ordinador a l'altre, rondar el bosc per mirar si hi havia bolets (fiasco total), passejar tot seguint la riera, riure...
De res, maco. És que hi ha actituds que no suporto i no podia fer veure que no ho he llegit i que m'he quedat indiferent. I també perquè sé que un sol comentari dolent pot fotre molt, per més que n'hi hagi mil de bons. I coi, perquè no és just i ja està.
Això no treu que siguis un coi d'exagerat, molt maco i molt exagerat! i no et preocupis, ja sé que no em vols ensabonar i no cal que et perdoni ben res.
Un petó!
No ho saps pas prou Zel... costa una barbaritat marxar-ne... sempre!
A vegades em passa una mica com en XeXu i em costa entendre bé algun dels teus posts i és que els poetes ja ho teniu això... sabeu fer coses en les que, encara que un no ho vegi tot clar, hi troba -indubtablement- la bellesa.
ResponEliminaJo no sabria dir si parles de present, de records, de somnis o una mica de tot, el que sé és que hi ha unes fotos maquíssimes d'un lloc on s'hi ha d'estar molt bé de la pau que respira... un poema preciós de M. M. P. i un comentari teu que ho acaba d'arrodonir tot :-)
En quant a "l'altre" tema... doncs... uau!! què maques les paraules d'en XeXu!! :-))
Suposo que "qui fos" s'haurà adonat que no calia que seguís per aquell camí, perquè no tenia res a fer :-))
Avui m'he llevat a les ONZE!! JEJEJE he fet la pau de son ;-))
Poeta jo? ostres Assumpta, entre tu i en Xexu em fareu pixar de riure! jejejejeje
ResponEliminaPoeta és en Miquel Martí i Pol, que és capaç d'escriure el que va escriure fa tant temps, pensant en ves a saber què i qui i quan tu ho llegeixes t'hi veus reflectida sense saber ben bé com, i t'adones que allò és el que voldries excriure en el post que estàs amassant i que ronda pel cap fa tantes hores que no saps per on fer-lo sortir...
És que en Xexu (t'ho dic ara que no ens sent) és molt maco Assumpta :)
Jo a les 10!! ufffff... que tard! però et diré que a quarts d'alguna hora he obert els ulls i a través de la persiana he vist un cel rogent preciós, preciós... i he pensat que m'estava perdent unes fotos impressionants, que el moment bé valia saltar del llit... però noia, es veu que Morfeu m'ha reclamat molt insistentment i qui li diu que no un dilluns no laborable?
Un lloc que és allà a fora, però que sempre deixa una part del seu alè dins del cor... felicitats.
ResponEliminabon dia Elur !!!
ResponEliminapreciós bloc i preciosa tu !!!
Petonets,
és ben bé això GripauBlau.
ResponEliminamoltes gràcies :*)
Jaka, sempre és una alegria veure't per aquí! moltíssimes gràcies!!
Guapa!!!!!
Petonassos!
Tots dos sou molt macos :-))
ResponEliminaAquest Morfeu és així, és persistent i insistent jejeje
'buènu' Assumpta... a vegades també m'ha fotut fora del llit sense cap explicació ;P
ResponEliminaÉs ben cert el que diu el poeta.I trobar un lloc com aquesta masia per disfrutar-ho segur que és balsàmic. Puc imaginar unes torradetes fent- se en aquesta llar de foc, una nit d´hivern. Cruixents, amb una mica d´oli,...
ResponEliminaEl millor de tot Estranger és que no hi ha tele ni internet, la desconnexió és quasi total, només posem la ràdio quan juga el Barça i els telèfons només sonen i es fan servir si és estrictament necessari... i les torrades, uf! si són fetes amb pa del poble o dels Hostalets és per llepar-se'n els dits! ;)
ResponEliminaAquest reducte també es pot dir Xuriguera.
ResponElimina;)
I tant Ramon, però allà només de portes enfora...
ResponElimina;*)
Ostres, amb aquesta masia relament vénen unes ganes de tancar-t'hi i no sortir-ne en tres o quatre dies ben bé... Quina delícia!
ResponEliminame n'alegro que n'hagis pogut gaudir d'allò més, bonica! petonets!
Cada poema de Miquel Martí Pol que ens regales aquí deixa la pell de gallina... aquest home tenia mans d'or i un cor fet de sucre... Gràcies!
Sempre hi ha un lloc ben especial veritat? i aquest poema ho és per tant el lloc també, perquè el poema relaciona el lloc :)
ResponEliminaNo Laia tancar-t'hi no... ens fa mandra tancar la porta fins i tot a l'hivern... és per estar entrant i sortint tot el dia, fins i tot els que hem ensopegat pluja...
ResponEliminaMoltes gràcies, maca! una abraçadassa!
I tan Cesc, sempre hi ha algun lloc especial i també companyia que fa que els lloc siguin especials :)
En Martí i Pol és especial sempre, amb companyia o sense ;)
Què bé li van els versos a les imatges...
ResponEliminaSalut!
A voltes, Toni, hi ha coses que encaixen com si fossin peces del mateix puzzle :)
ResponEliminagràcies per la visita, benvingut!