Des del meu racó de la feina, aixecant el cap i mirant cap a la dreta, més o menys a les dues, veig la "nòria" com gira. Molt originals posant llums de colors no ho han sigut pas. Els que hi ha a les cistelles no són gens macos, dominen el blau elèctric (of course!), el verd llampant i lleig i un barrig-barreig entre verd, vermell i groc; tampoc s'encenen tots, doncs hi ha unes quantes cistelles, diria que quatre i correlatives, que els tenen fosos.No sé si he pujat mai a cap "nòria". Em sembla que no. En tindria algun record i segur que seria traumàtic. No m'agraden les altures i tinc vertígen.
Clar que el meu vertígen és força capritxós... hi ha dies en què puc mirar sota els ponts tranquil·lament i hi ha dies en què ho faig i el món gira més ràpid i se me'n va de sota els peus.
Tot i així, no sé si mai pujaré a cap "nòria".
Quin alicient ha de tenir donar voltes per acabar allà mateix i amb l'estómac ballant hula-hop al voltant del cul*?
*GRAN frase d'en Nicolas Cage a La Roca. He de confessar que m'agrada tant que sempre que puc la dic!
la foto me l'ha 'regalada' Sant Google. gràcies. de res.
ResponEliminaJajajaja qué bona!!! No recordava aquesta frase, però et puc assegurar que me l'apunto. Bon post!!!
ResponEliminajajajaja la frase és boníssima!! I boníssima també aquesta sortida teva de que sempre que pots la dius :-)
ResponEliminaJo tampoc hi he pujat mai ni penso fer-ho... ufff no té cap sentit!
I el Dragon Khan?... aquestes coses no estan fetes per a mi, no, no :-)
Jo no tinc vertígen si entenc com verígen mirar al buit, treure el nas per un precipici o pujar a un gratacels per veure la ciutat. Dit això; no pujo a cap atracció. Per si de cas!
ResponEliminaJo tampoc no li acabo de veure la gràcia, però tota ciutat guai de mena n'ha de tenir una de ben gran i fixa. Barcelona no és prou guai encara... tot arribarà.
ResponEliminaAmb l'explicació que en feies jo anava pensant 'prou bé que li ha quedat la foto, doncs!'. Un altre engany dels teus, que ja sabem que les fotos bones les mangues... postals, ara això... que serà el següent...
A mi, com a l'òscar, no em fan por les alçades, el que si que em fa por és la possibilitat de què es descargoli alguna cosa, que les firetes tenen una pinta força sospitosa :) Molt bona la frase! :)
ResponEliminaHahaha... M'ha agradat la frase aquesta del Cage. No la recordava :)
ResponEliminaJo amb les nòries no tinc problema. Ara, amb els dragon kahns, martells, i qualsevol cosa que em posi cap avall... això ja és un altra cosa... Aquí si que no m'hi veuran hehehe
Un petonot amb hulla hop, maca!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaper donar una nota de color i anar contra-corrent... Que sí, que les nòries m'agraden! Això de que tornes al mateix lloc... si redueixes a l'absurd qualsevol excursió que facis, per exemple, acabes tornant a casa! Però gaudeixes del paisatge, passes una estona... La veritat és que jo que recordi només he pujat al London Eye, i va ser divertit! Vaig veure una panoràmica impressionant de la ciutat, i vaig veure llocs a distància que per falta de dies tampoc hauríem pogut visitar...
ResponEliminaSé que no és el mateix que una excursió, jo també prefereixo anar a la muntanya o a la platja, per descomptat! Però no vull condemnar les nòries! Tot i així els llums de neó jo li trauria. A mi m'agrada la d'Àustria, tota de fusta, ben maca... aix, és que jo, tot el que sigui de fusta... si viuria en un bungalow de per vida!
Petonets!!
[l'altre comentari era meu, és que escrivint ràpid havia fet faltes! I jo dono corda al català, home! hehe]
jejejeje va molt bé tenir-la per si un cas Miquel, no se sap mai ;P
ResponEliminaGràcies!
És que és la veritat Assumpta, m'encanta dir-la! :P
El dragonkan??!?! uiiiiiiii el dragoncan! rè! que tu saps què li pot passar al cervell amb tanta xarbotada??? ... no? jo tampoc :P
Home previsor val per tres Òscar! jeje
Ai Xexu... mira si la hi volen posar que la posin, que mentre no ens obliguin a pujar-hi en poden fotre una a cada cantonada si volen... però a Barcelona només è? aquí dalt no tenim pas 'puèstu'.
jejeje...
ummmmm... no sé de què parles... fa molt de vent!!
El mateix que penso jo Clidice... aquells cargols els ha cagolar un ésser humà.. ummmmmmm... i aquest argument ja em fa quedar-me quieta, què vols que et digui :P
La primera vegada que vaig veure la peli quasi em vaig pixar de riure quan la vaig sentir Buk! jeje
Jo sóc de pujar als 'caballitus'... però clar, em sembla que ja sóc massa poc petita per poder-m'hi encabir :P
Un petonàs firaire, maco!!
Ets molt bona Laia! jajajaja
A mi no em fa ni el pes aquella nòria en línia recta que hi ha instal·lada a Vallter... coi d'andròmina!
Ara, la d'Àustria segur que m'agrada... mirar-me-la desde baix estant!
Petonassos mosseta intrèpida!
una cosa és fer faltes i l'altre girar lletres... aquest últim error, el de girar lletres, no és culpa nostre Laia... mai!!!!! s´n les tecles que es mouen de lloc!! ;P
ResponEliminaveus? la 'o' havia marxat sense avisar!
ResponEliminaJo crec que l'al·licient que dóna a les persones que els agraden les nòries és sentir-se que fa una cosa que no fa normalment i sentir-se important perquè clar no sempre puges en una nòria...
ResponEliminabona festa major!
ResponEliminaI n'hi ha Cesc que si podem no hi pujarem mai! jeje
ResponEliminaUna abraçada!
I tan bona Estrip... demà al vespre fujo de Girona i no hi tornaré fins dilluns! i perquè no n'he pogut fugir abans!
Gràcies ;*)
sense voler semblar repel·lent... què tal sínia? i digui com es digui no hi he pujat mai.
ResponEliminajajajaja repel·lent tu Jordi? au va! ja em pots rectificar les vegades que faci falta! tot i que sínia no m'agrada com a nom per un artefacte com aquest ;)
ResponEliminavaig a fer les rectificacions... a la meva manera :P
Gràcies!
Aprofito per dir que pujar a la Nòria no té cap sentit, i veure aquell programa de televisió amb nom idéntic, tampoc. Em maregen les dues coses!
ResponEliminaJordi, la primera mareja, la segona fa vomitar. Literalment. ;)
ResponEliminajajaja sí, sí, i tant!
ResponElimina