La intensitat de la pluja minva. Tanco el paraigua i acabo d'arribar a lloc.
No entenc perquè la gent em mira com si fos rara, només pel fet de caminar sota la pluja amb el paraigua a la mà tancat.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
It's just a little rain...
Migdia. Plou. Farta de xocar amb els paraigües de les dones (mai s'aparten i amb que jo ho faci no n'hi ha prou). Si no fos perquè porto el meu estès ja no tindria ulls.
La intensitat de la pluja minva. Tanco el paraigua i acabo d'arribar a lloc.
No entenc perquè la gent em mira com si fos rara, només pel fet de caminar sota la pluja amb el paraigua a la mà tancat.
La intensitat de la pluja minva. Tanco el paraigua i acabo d'arribar a lloc.
No entenc perquè la gent em mira com si fos rara, només pel fet de caminar sota la pluja amb el paraigua a la mà tancat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Això és perquè no coneixen aquest blog i no t'han llegit. Si ho fessin, ja sabrien que n'ets, de rara!
ResponEliminaNo, és broma.
A tothom li agrada gaudir de les coses que li agraden. Així doncs, si el paraigües és per tu com un escut, normal que no l'utilitzis quan no t'has de defensar.
Si en canvi gaudeixes de treure ulls a la gent, millor que el mantinguis obert.
Felicitats, doncs.
Doncs que no et trguin el plaer les seves cares ;) Sota la pluja, sota la pluja!!
ResponEliminaCrec que els carrers s'haurien d'adaptar a l'amplada dels paraigües.
ResponEliminaSuposo que a Anglaterra i aquests llocs ja ho tenen tot controlat, però aquí mai plou i la gent xoca amb els paraigües cada cop que cau aigua.
Adéu!
Jejeje em fan molta gràcia els comentaris que us deixeu en XeXu i tu als vostres blogs respectius blogs :-))
ResponEliminaAra, vigila que no agafis un refredat per haver-te mullat, eh? ;-))
La meva germaneta (és petitona però ja té 43 anyets) també ho fa moltes vegades això de no obrir el paraigues quan it's just a little rain ;-))
mira ara m'has fet pensar en un post... potser el de demà.
ResponEliminaEi soc nou per aquí, però trobo que és el dia ideal per saludar-te i dir-te que ja m'he fet seguidor teu, les fotos, els escrits i Martí i Pol, la pluja, la tardor... tot plegat m'encisa. Enhorabona pel teu blog, l'aniré visitant i descobrint poc a poc, com la la fina pluja que poc a poc et va calant. Amb el teu permís clar!!!
ResponEliminaEls que et miren raro no saben apreciar el plaer de sentir la pluja a la pell... ;-)
ResponEliminaSempre que plou enyoro la naturalitat amb la que, a euskadi, tothom pel carrer aixeca, decanta o bé abaixa el paraigues per tal de poder resoldre amb gran agilitat el trencaclosques i passar per les voreres sense xocar. També servo el costum de no obrir el paraigues (ni tan sols agafar-lo) sino está plovent de veritat, que per aquest país és molt de tant en tant. Llavors és quan de sobte la intensitat de la pluja augmenta i et topes amb algú que, tot i anar amb paraigues, no et vol cedir el pam de vorera sota teulada i t'obliga a mullar-te, tot i ser conscient de que tu no et pots cobrir i et mullaràs.
ResponEliminaLlavors, encara m'enyoro més.
Però malgrat tot, m'encanta sentir el plujim, i de seguida que la pluja és prou minsa, tanco també el paraigues, si en duc, per a gaurdir-ne millor.
Doncs fes servir un barret d'ala ampla i veuràs com et sentiràs encara més rara! :D a la gent els costa molt d'entendre quan no fem allò que se suposa que hem de fer, però no hi pateixis, pitjor per ells :D
ResponEliminajajajajaja tens tanta raó Xexu, sigui broma o no!!
ResponEliminano, no, jo sóc de les que o l'aixeca o el tomba per deixar passar als altres.
Gràcies, maco!
Ben gota Alegria... jo me'ls miro estranyada de que s'estranyin ;)
Jo crec Albert que n'hi hauria prou amb que la gent fos ben educada, diguem rara :P
Aquí dalt, quan plou ho fa amb ganes, è? hauries de veure la que cau ara mateix!
Salut!!
jejeje És una manera com una altra d'animar-nos mútuament Assumpta.
I ca! si no l'he pescat amb els aires condicionats i totes aquestes mandangues, vols dir que ara cauré?
És que no és pràctic, perquè després què en fas del paraigua moll??
Petons, maca!
Serà un plaer llegir-lo Jordi, com sempre ;)
Benvingut Miquel, com si fossis a casa.
Moltíssimes gràcies :)
Es deuen pensar que l'aigua que cau els encongirà DoMM! ;)
Aquí el 'natural' és passar o rebentar Ferran, és força trist. I sí, en més d'una ocasió, havent-me d'aixoplugar he hagut d'apartar-me per deixar passar a algú amb paraigua.
A Esukadi en saben molt... fins i tot posant noms, xirimiri. ;)
Aquest teu comentari m'ha encantat.
oitant Clidice! no saben el que es perden!
Canvieu de lloc de residència. A Iruña tothom menys jo portava el paraigües tancat sota la pluja.
ResponEliminaEl fet d'arribar a un lloc amb el paraigua moll és una de les coses que fa que jo (si plou molt, molt poquet i el trajecte no és massa llarg) tampoc l'obri... És que mira que arriba a ser incòmode :-))
ResponEliminaFa temps que m'ho estic plantejant dErsu_... fa temps.
ResponEliminaSalut!
és un invent absurd Assumpta, però tot i això m'agraden els paraigües :P
mai no agaff el paraigues a no ser que el temps amenaçi amb fer-me viatjar damunt d'una zodiac.
ResponEliminaaquest matí, i com la zodiac encara no me l'han portada, he hagut d'agafar-lo.
i doncs Òscar, l'hauràs de reclamar! que a Barcelona (sense ànim d'ofendre a cap barceloní/na) cauen quatre gotes i us negueu ;)
ResponEliminaDes de que vaig viure a Anglaterra i Holanda fa cinc anys que vaig prescindir del paraigües. No en tinc, no en tinc. Vaig en bicicleta a tot arreu cada dia i si plou també hi vaig. Només cal pantaló i jaqueta impermeable, no cal res més... Tenir ganes de sentir la natura, encara que sigui enmig de la ciutat. Desfem-nos dels paraigües!!
ResponEliminaAquí pateixo una mena de contradicció Alegria, m'encanta passejar sota la pluja sense paraigua i amb paraigua... més la primera que la darrera, però el sorollet de la pluja sobre la tela em relaxa :)
ResponEliminaTal com ho escrius sembla que sigui la teva psicoterapeuta... si et quedes més tranquil·la: crec que no tens cap malaltia greu. De fet, a mi em relaxa adormir-me amb el soroll de la pluja... això sí, jo dintre del meu llit ;)
ResponEliminajejeje... gràcies, gràcies, però ja em visita el Dr.Jàus via gmail jejeje.
ResponEliminaTambé, també... adormir-se amb la pluja és impagable.
avui mentres feia un bon aiguat m'he quedat observant la gent qu passava amb tot tipus de paraigues... n'hi havia de ben bonics!
ResponEliminatambé n'ha passsat un d'invisible, i el pobre noi anava tot xop... espero que no t'hagi passat igual! feia sentir fred només de veure :-)
Com diu l'Assumpta, compte amb els refredats, que gaudir no està renyit amb provocar grip :)
ResponEliminaRaindrops keep falling on my head...lalalalalalalalala la la
ResponEliminaUfff avui he tingut un dia apoteòsic amb la pluja... ha caigut una tamborinada de por, i com que el transport públic no s'ha dignat a passar, he anat tirant a peu... per una via sense aixopluc, al costat d'un camp... i ha començat a fer vent, el paraigua no servia de res, i ha plogut més i més...
ResponEliminadoncs res, molla de cul cap a baix durant tot el matí, amb els peus gelats... i amb la galipàndria que tenia una mica més agreujada :( és que m'hi has fet pensar amb això de que et miraven quan caminaves sota la pluja.. perquè jo, quan el paraigua anava per on volia i se me l'enduia el vent, l'he tancat... i els dels cotxes també em miraven. Però si em mullava igual! com a mínim no aniré per terra, he pensat.
pel que sembla el paraigues invisible tenia forats invisibles... XD
ResponEliminaKika, no jo no portava paraigua i per tant m'he mullat ;P
ResponEliminabah... Cris si l'he d'arreplegar tan és que em mulli com que no, tinc tots els de la feina ben fotuts!
Estàs content Estranger? ;)
La canto sovint aquesta i el 'singing in the rain, nanana nananana, nana nanana nana naaaaaaaa nanana... i nàfent)
I tan Laia, molt ben pensat! però ara sopeta calenta i a cuidar-se è?
Petons, maca!
jajajajjajaja... doncs sí Ferran!! ajjaaja
No et sàpiga greu ser rara; és pitjor ser un bordegàs curt de mires... ains...
ResponEliminaJa! a mi també em miraven eh! però som els millors, visca la llibertat d'expressar el què sentim què millor que la pluja!
ResponElimina