Matí amb fresqueta. D'aquella que et fa encongir només un pensament dins la jaqueta tot sortint de casa.A l'est l'horitzó té dibuixada la Tramuntana i el sol la pinta de color roig.
Surto de casa amb El món groc d'Albert Espinosa folrat de color vermell. Odio el color groc. De moment deixo descansar Bassani després de llegir els dos primers llibres inclosos a La novela de Ferrara.
Espinosa em fa somriure més d'una vegada mentre el llegeixo, a migdia, asseguda en una terrassa atramuntanada. A mesura que m'endinso en la lectura, més m'encongeixo dins la pashmina, vinguda de l'Índia. M'agrada la Tramuntana.
El viatge de tornada en bus és hilarant. Desbarrem molt, potser massa i tot, perquè diem unes barbaritats molt bèsties. Però és dimarts i els dimarts són guerrers per naturalesa i ens hem de descomprimir les neurones per arribar a casa en bones condicions.
La millor teràpia és riure's d'una mateixa. Ja ho sabia però avui me n'he acabat d'assegurar.
He passat quasi tot el dia vivint a la mateixa hora. Al meu rellotge desde tres quarts de deu que han sigut tres quarts de deu i encara ho són. Avui m'he adonat que al cap del dia miro moltes vegades el rellotge. Em té esclavitzada. Per això quan tinc festa i/o vacances me'l trec sempre.
He arribat a casa amb País de neu i La casa de les belles adormides de Yasunari Kawabata.
Tenir un amic que treballa en una llibreria és una ruina.
M'agraden aquest tipus de posts teus... Ja m'hi vaig acostumant i m'agraden molt :-))
ResponEliminaI m'agrada imaginar-te asseguda al parc, embolicant-te amb la pashmina... Jo en tinc una bona col·lecció de xals, bufandes i coses d'aquestes i és una sensació tan agradable quan te les poses damunt les espatlles i la creues cap a l'esquena :-)) (A qui li pot agradar l'estiu??)
Riure, en general, és una de les coses millors que hi ha!
I tenir un amic que té una llibreria és una sort, eh? Segur que et fa descompte!! :-))
Home, una ruïna tenir una amic que treballa a una llibreria? Si tenir un amic és tenir un tresor, tenir-ne un així és tenir un imperi! Això sí, si et fa bon preu. Si no no et serveix per a res.
ResponEliminaCelebro que El món vermell de l'Espinosa et faci somriure. Ja has trobat uns quants vermells?
Hi ha dies que sembla que ens posem d'acord... serà la mateixa tramuntana que ens bufa idees.
ResponEliminaEl món groc folrat de vermell... al cap i a la fi cadascú té el món del color que vol i ell només ens explica el seu. Jo també somric, sobretot de pensar que és genial. Explica-li, segur que et contesta... a mi m'agrada dir-li el que en penso de la seva feina.
ResponEliminaAmics llibreters, ruïna... perquè no quedes amb ell per a fer una cervesa en comptes de passar-lo a veure per la feina? És que la cultura ens perd, ens perd!!
odies el groc, odies el groc...
ResponEliminadigues la veritat d'una vegada!!!
si el logo de Canon fos groc, un altre gallu cantaria!!!
X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD!!!!!
petonets multicolors, amb poc groc...
t'e follet!
:O)********
Gràcies Assumpta, maca :*)
ResponEliminaLa pashmina que faig córrer me la va portar la petita de casa de l'Índia, és de color lila i m'encanta! (jo encara diria més, a qui li pot agradar l'estiu???)
Riure és la millor teràpia del món i un bon exercici físic!
D'acord, també és una sort, no ho negaré, m'ha trobat llibres que creia introbables! ;)
jejeje em fa descompte sí Xexu, però tot i així ahir em deia, "el dia que vinguis a la llibreria et posarem la catifa vermella i et rebrem amb honors"... o sigui que ja t'ho pots imaginar :P
No m'agrada posar etiquetes però sí, ja n'he etiquetat uns quants :P
Un petó de color vermell!
La Tramuntana ja les té aquestes coses, ajuda a destriar el gra de la palla. M'agrada quan ens posem d'acord sense posar-nos d'acord, Jordi ;)
Ui... li hauria de dir doncs que no l'he llegit fins ara pel repelús que em provoca el groc Alegria... i és que el llibre, físicament, és tan lleig! tan groc! Si no em fa vergonya li escriuré... ja ho veurem.
Oh... em creuràs si et dic que des que ell treballa en aquella llibreria no hi he posat els peus? de fet tinc prohibit entrar-hi, m'ho vaig prohibir fa anys jo mateixa... hi ha massa llibres, massa temptacions... allà les parets no estan fetes de maons, estan fetes d'històries escrites!
ostres Barbollaire! és veritat que el logo de la nikon és lleig a matar! no hi havia caigut fins ara... jejeje.
Per sort no tot es redueix a dues marques i de colors n'hi ha per triar i remenar :)
Et proposo un repte, va! aviam quan de temps ets capaç d'estar-te sense dir-me follet.
;*****
riure's d'un mateix és un dels exercicis més higiènics que es poden fer (jo, cada dia, em parteixo de mi uns quants cops) i, a més, és un entrenament perfecte per riure's dels altres sense ofendre i, en definitiva, per estar rient tot el sant dia.
ResponEliminaacabo amb un somriure :) clar.
jo, en la pròxima vida, si he de ser persona, vull ser com tu Òscar!!
ResponEliminaUn somriure i una abraçada!
L'amic de la llibreria ha de ser un tresor, és veritat. Però seria menys ruïnós (i igual de tresor o més) si fos bibliotecari.
ResponEliminaNo sé si és una ruïna tenir un amic llibreter, però ben segur que és perillós: ben aviat col·lapsaràs la xarxa de tan fer créixer la part dreta del teu bloc! :-)
ResponEliminaJo em trec sempre el rellotge tan bon punt surto de feina.... fins i tot, hi han persones que no en duen mai.... les envejo. Un petó :)
ResponEliminaTu pares en algun moment del dia? bons llibres i els rellotges si s'aturen vol dir que és per alguna cosa, a reflexionar :)
ResponEliminaQuanta raó que tens Kokamuskes!!! ets un home savi! ;)
ResponEliminaMolt perillós... quasi tant com anar a pasturar a la Geli :P
Ostres... és que tinc massa temps per no fer res GripauBlau i l'he d'omplir d'alguna manera... llegeixo massa, ho sé.
N'hi ha que no en porten mai i es passen el dia demanant l'hora Cris! ;)
I tant Cesc!! estic més quieta que en moviment, ja t'ho puc ben assegurar ;)
ummmm... no em ve de gust reflexionar, no t'ho prenguis malament, és que... d'això... només se li va acabar la pila!!! jeje
Elur... tinc fred. Crec que he agafat una calapàndria (es diu així, ho he buscat al DIEC jejeje)
ResponEliminaAssumpta... ja en som dues! que bé tenir fred!! brrrrr...
ResponEliminaDoncs mira a l'Alcover Moll també hi surt. A casa sempre s'ha dit això de calipàndria ;)
http://dcvb.iecat.net/
"¿Que vol qu'ab lo batarell d'ayre que baxa pel badalot agafi una calapandria que'm baldi de ple a ple?, Vilanova Obres, VIII, 192."
ja ho veus jeje
Jejeje però tu ho dius amb "I" :-)
ResponEliminaI jo encara ho dic més raru perquè galipàndria, però el més graciós és que ho he buscat al DIEC i el que ha fet és remetre'm a calapàndria, però la paraula sortia. Igual és pot dir...
M'encanta tenir fred!! Ara m'he posat una jaqueteta molt mona gris perla que té més anys que... però em va ideal.
(M'ha quedat molt mal redactat... deu ser la febre jajajajaja)
ResponEliminaa l'Alcover Moll també surt Galipàndria... que jo també ho dic a vegades, tan aviat faig servir la C com la G... i no té res a veure! jajaja Galipàndria se suposa que són ganes de menjar! jajajaja
ResponEliminadoncs jo em vaig a preparar una bona infusió, no en vols pas?
ResponEliminaN'acabo de prendre una, moltíssimes gràcies :-))
ResponEliminaGalipàndria ganes de menjar? jeje
Jo en tinc sempre!!! :-))