t'agrado?

Torno en bus cap a casa, hi ha molt de xivarri i amb prou feines puc seguir el fil de la ràdio. Miro la mitja lluna, els pensaments es van enfilant i escric mentalment un post. Començo a imaginar paraules formant frases mentre monologo amb la lluna, que potser respon a les meves preguntes absurdes i jo no sé escoltar-la. Entremig de pensaments i preguntes i mig somriures i xivarri i la ràdio, puc sentir clarament la veu del meu estimat Fon: Neus, no me seas adolescente. Que provoca que tot lo escrit mentalment trontolli i les paraules es barregin perdent tot el sentit. I ja només hi som la lluna, un somriure, jo i una pregunta: T'agrado?