divendres, 5 de desembre del 2008
t'agrado?
Torno en bus cap a casa, hi ha molt de xivarri i amb prou feines puc seguir el fil de la ràdio. Miro la mitja lluna, els pensaments es van enfilant i escric mentalment un post. Començo a imaginar paraules formant frases mentre monologo amb la lluna, que potser respon a les meves preguntes absurdes i jo no sé escoltar-la. Entremig de pensaments i preguntes i mig somriures i xivarri i la ràdio, puc sentir clarament la veu del meu estimat Fon: Neus, no me seas adolescente. Que provoca que tot lo escrit mentalment trontolli i les paraules es barregin perdent tot el sentit. I ja només hi som la lluna, un somriure, jo i una pregunta: T'agrado?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
veus, jo intentant escriure un comentari i de cop veig la paraula de comprovació, fating, i penso el que faig jo menjant crispetes...
ResponEliminaI és que ens distreuen per tot.
la lluna, un somriure i tu...
ResponEliminaa mi sí: m'agrades....
=;)
diuen que les dones sempre ho sabem ... (xò, no és del tot cert... però ho direm en veu baixa)
ResponEliminaa mi m'ha agradat molt el que he llegit!!
fins i tot sense lluna ni somriure...
ResponEliminasempre...
des d'abans de les Flors...
tens màgia...
(però tot això ja ho saps,oi?)
un besset dolç, follet estimat, fet de llunes, vents i fulles...
t'e.
:o)*
I quan el post mental és una llarga conversa amb tu mateixa, i t'aixeques al matí i et mires al mirall i no recordes res d'allò tan metafísic, perquè t'aclapara la crua realitat... a qui li preguntes, t'agrado? Si no t'agrades ni tu...
ResponEliminaEn fi, petons.
La lluna, companya de tants moments ... encisadora ...
ResponEliminaPrecios post !
M'encanten els autobusos, els metros, els trens, els autocars... i tot el que passa en moviment.
ResponElimina