sort!

Avui he escrit mentalment uns quatre o cinc posts.
A vegades em trobo observant alguna escena i explicant-me-la a mi mateixa.
Com aquesta tarda, abans d'anar a treballar. Quan tres... tres... tres adolescents d'edat avançada, diria que rondaven la trentena, la passaven més que no pas li van a la saga, s'han comportat com els putus amos del cafè. Cridant enlloc de parlar, fent escarafalls de qualsevol cosa. Vantant-se de la turca que havien de pillar aquesta nit. Fins i tot s'han posat a cantar allò tan bonic de: alcohol, alcohol, alcohol, alcohol, alcohol, hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual, gran cançó allà on les hi hagi, que han coronat amb unes rialles forçades i estridents i escandaloses. Qualsevol comentari era digne de les seves rialles, l'última més pujada de to que l'anterior. També han jugat a aixecar-se l'un a l'altre. Si fins llavors havien fet gala de la seva classe, bon gust, capacitat pulmonar i habilitat artística, no podia faltar una bona demostració de força física, n'est pas?
Mentrestant, una servidora estava intentant fer els mots encreuats de la vanguardia davant d'una camamilla. Avui no he omplert ni la meitat de les caselles. M'han desconcentrat del tot amb tanta exhibició de mascle ibèric. I estic convençuda de que amb la intel·ligència que semblava que tenien, han confòs els punyals dels meus ulls per mirades d'admiració. Doncs quan més incrèdula me'ls guaitava, més exagerades eren les mostres de fatxenderia.

Sort (sort!!!) que allò de que tots els homes són iguals és una mentida podrida, perquè sinó n'hi hauria per plegar.