El que hauria de ser un desembre blanc, està esdevenint un mes negre.
Cantava no sé qui: “Tres cosas hay en la vida: Salud, dinero y amor. Y el que tenga estas tres cosas, que le dé gracias a Dios”.
Deixant de banda el mal gust de la cançó, potser ens hauríem de començar a emprenyar amb déu, si és que n'hi ha. Els diners, menys que no pas més, hi són, no ens podem pas queixar. D'amor no ens en falta, per sort tenim familia i amics. Però cullons amb la salut!
Entre la iaia i jo, potser no en faríem ni una de bona.
A la iaia li pot l'edat, el cansament, el fet de que el seu cos està dient que potser ja n'hi ha prou de tanta guerra diària. El mes vinent en farà 91, el dia 10. Una capri de cap a peus.
A mi, entre l'esquena i ara no sé què, no duro ni una setmana en condicions. Tinc mal de panxa, mal de tot, diarrea i segurament els calfreds i tremolors que noto són de febre.
A ma mare, ja només li falto jo amb aquestes cullonades.
S'ha girat vent a la ciutat dels 4 rius. Fa fred. A dins, a fora i entre dins i fora.
Estic de mala llet!
dilluns, 15 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Collons, la teva iaia és 60 anys menys un dia més gran que jo. Tota una vida. Però capri, com els bons.
ResponEliminaCuida't Elur, que t'has de posar bona. Això deu ser de tant anar a sentir el vent a la cara. De vegades això juga males passades.
Déu n'hi do la iaia !, el meu pare també era un capri i hi estic d'acord. Són bons !
ResponEliminaFes-t'ho mirar això de la salut i no ho deixis, però ja veuràs que amb una mica de repós i a poder ser doble sessió de mimitos, aviat tornaràs a estar com nova ! respecte a la malla llet ... tranquila el nou dia et durà nous colors i tot serà diferent, de ben segur !!!!
Salut i petonets !
la meva, de iaia, quan li preguntaves com es trobava sempre deia: caldera vella, bony o forat.
ResponEliminaCuida't ;)
La iaia està una mica millor, almenys ja no li fa tot plegat un dolor insoportable.
ResponEliminaLa meva panxona està rondinaire però quieta.
Jo celebraré el meu aniversari d'aquí un mes. La iaia potser no.
ummmm... me n'oblidava i és imperdonable: Gràcies :*)
ResponEliminaem faràs el favor de cuidar-te un xic, inyu?
ResponEliminaet deixo, per si et servis de res, una abraçada ben llarga i tendra.
I una capseta amb petons: dolços, remeiers, guaridors...
t'e, dolcíssim follet, malgrat darrerament estigui força silenciós.
:o)*******
Vinga, que això són coses que passen a l'hivern, ens encomanem els virus que corren per l'aire... Ho teu té tota la pinta de ser una grip intestinal.... Una mica repòs, si és possible... i endavant!
ResponEliminaA curar-se!
Deu n'hi do, 91 anys!!!
ResponEliminaL'àvia de la meva estimadíssima companya en té 94!!!! I està forta com un roure, tu... De fet sempre recordaré una frase que em va dir:
"Fins als 90 anys molt bé, però a partir dels 90 els anys comencen a pesar, no et pensis..."
Collons, quina dona...
Cuida't molt maca!
Un petonot ben fort!
avui va de iaies..jejjej la meva sempre feia broma dien que tenia contacte fins el 2004.quand se suposaba que feia 100 anys.
ResponEliminarealment va exahurir tot el contracte...pero despres de la seva mort varem descubrir que per coqueteria no habia dit res al refer el dni i s'habien equivocat amb les dades, osigui que realment tenia 104 anys.
ja no es fan iaies aixis!!!
un peto a les vostres iaies, i disfruteules ara que les teniu....
i un mes grand encara per tu, elur
fes bondat i cuida't molt
sargantana ;)