dimarts, 16 de desembre del 2008

dubte ...

Som el que fem o el que pensem?
a

16 ventades ...:

  1. PetitaCriaturadimarts, de desembre 16, 2008 4:59:00 p. m.

    No sempre fem el què pensem. Jo crec que les cuirasses amaguen el què som.

    ResponElimina
  2. Sergidimarts, de desembre 16, 2008 7:06:00 p. m.

    Suposo que la resposta és que som el que fem, perquè el que pensem no arriba a mostrar-se si no hi ha acció. Però això no treu que no ens pensem bé les coses abans de fer-les.

    ResponElimina
  3. Jordi Casanovasdimarts, de desembre 16, 2008 7:20:00 p. m.

    hauríem de canviar la o per una i, l'interrogant sobra.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanasdimarts, de desembre 16, 2008 9:37:00 p. m.

    D'acord amb en Jordi. Som el que fem i també som el que pensem.

    ResponElimina
  5. Laiadimarts, de desembre 16, 2008 9:44:00 p. m.

    Som el que pensem... perquè "ser" no és ben bé una aparença, no es pot explicar... Som un conjunt de matèria envoltada de pensaments, conviccions, ideals, maneres d'entendre la vida, amor... I encara que no en siguem conscients, tot el que fem és perquè ho hem pensat... Exceptuant els actes reflexes, que s'escapen de la meva hipòtesi.. i ara m'he fet un embolic XD

    bona nit maca ^^

    ResponElimina
  6. òscardimarts, de desembre 16, 2008 10:04:00 p. m.

    crec que som el que fem!
    el pensar és gratuit i sense consequències, el fer no!

    ResponElimina
  7. estripdimarts, de desembre 16, 2008 11:07:00 p. m.

    depèn de si fem el què pensem o pensem el que fem!

    ResponElimina
  8. sargantanadimarts, de desembre 16, 2008 11:18:00 p. m.

    has vist la que has organitzat amb nomes 8 paraules?
    ja te val!!!
    jajjaj
    un beset

    sargantana ;)

    ResponElimina
  9. neusdimarts, de desembre 16, 2008 11:35:00 p. m.

    hi ha dies, com avui, en què tinc la sensació de que no sóc ni una cosa ni l'altra.

    gràcies per passar.

    ResponElimina
  10. Barbollairedimecres, de desembre 17, 2008 12:04:00 a. m.

    de vegades, fins i tot, som el que somniem..
    o el que veiem...
    o el que cantem...

    el que no hauríem de ser és l'ombra de l'imatge de que altri voldria que fóssim...

    siguis com, quan i el que siguis, t'estimo N.

    Un cabasset de petons dolços
    :o)*******

    ResponElimina
  11. neusdimecres, de desembre 17, 2008 9:39:00 a. m.

    Poeta... :******************!

    ResponElimina
  12. mapidimecres, de desembre 17, 2008 12:59:00 p. m.

    el que pensem, perquè tot el que fem prové del que hem pensat en algun moment ;)

    ResponElimina
  13. Bukdimecres, de desembre 17, 2008 11:36:00 p. m.

    doncs jo crec que nos som ni el que fem ni el que pensem...
    De fet, penso que simplement no som. ;-) O s que potser algú pot definir-se amb quatre paraules. Jo no. Serà que em falta imaginació?

    Un petonot que si que és, maca! ;-)

    ResponElimina
  14. hypatiadijous, de desembre 18, 2008 12:21:00 p. m.

    som... el que sentim
    =;)

    ResponElimina
  15. assumptadijous, de desembre 18, 2008 10:59:00 p. m.

    Crec que sóm una mica de tot !,
    el que fem i el que pensem.
    Una opció sense l'altra, no tindria cap sentit.
    De vegades fem sense pensar ... i d'altres pensem massa i no fem ...
    i algunes pensem i tot seguit fem ... o potser fem ... i després pensem .... aaagggg !!!
    però seria alguna cosa així !!!

    PD. Per cert, com es trobes ?

    ResponElimina
  16. J.M.dimarts, de desembre 23, 2008 10:54:00 p. m.

    Som el que fem (i pensar ja és fer).

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)