de casa a Olot...

De Girona a Les Planes ja m'anava agradant el paisatge, mes pensava jo que era prou llàstima que aquell terreno fos tan bonic per acabar amb el ditxós pessebre d'Olot. De Les Planes a Olot, la indignació de veure'm en un carruatge sense poder córrer me posava unes ulleres de mal humor que tot m'ho feien veure enterbolit, lleig i vulgar. Arribats al cim de la interminable pujada, ja no vaig poder enganyar-me més, de primer me vaig confessar a mi i després als altres que el paisatge que s'ovirava era gros, hermós, nou i admirable; vaig fer durar un xic el meu propi engany, assegurant-me que mai me vindrien ganes de pintar "allò", que només era bonic per a ser vist, com els llacs i congestes de Suïssa i les cascades del Pirineu.- Mes bon tros més avall, eixí del fons del fons de tot, a la dreta*, el cim trencat del Puig de Bassegoda i en Morera em va dir amb la veu més suau que gasta quan parla de coses que li agraden: "Veus aquella muntanya alta que va pujant? És el Puig de Bassegoda; allí vaig sentir el Plany per primera vegada."
Sentir això i acabar la meva hostilitat amb aquell gran paisatge, tot va ser u. De l'afectada indiferència vaig passar a la més neguitosa contemplació, com aquell que mai més ha de tornar a veure una cosa que el sedueix. Encara vaig poder mirar ja de lluny l'espadada i alta plana de Collsacabra, la historiada muntanya del Puigsacalm, les blaves arestes del llunyà Puigmal i el gran Canigó amagant-se del nostre sol massa exagerat, detràs de molts vels de calitja. -Tot d'un dret arribàrem sota els frondosos arbres del tros de carretera que toca a Olot i al veure tantes cares amigues encara que desconegudes ja em varen venir ganes de ser olotí.

De Les Planes a Olot _ Utrillo Morlius, Miquel _ Olot

Atles Literari de les terres de Girona

* a la foto el Bassegoda queda a l'esquerra.