Obro els ulls i veig com s'escola
la blavor del dia per la persiana
inundant l'habitació.
El cel té un fals sostre de color gris-blanc,
que imprimeix una llum especial al paisatge.
Llum d'hivern, blava i freda.
Un blues en vol rasant.
La muntanya llueix satisfeta
el vestit blanc que li ha regalat la nit freda.
Res no es mou finestres enllà.
El temps sembla aturar-se
mentre el món continua el seu camí.
dimecres, 10 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Encara ets a casa? Has agafat la baixa. Aquests dies plou. No em diràs que no pots sortir a gaudir-ne? Perquè seria una llàstima.
ResponEliminaDemà vaig a treballar, ja estic millor i no he agafat pas la baixa, aviam com va...
ResponEliminaAhir va ploure una miqueta, però avui a migdia feia solet. Demà gaudiré de la Tramuntana gèlida!
un petó!
m'encanta el Eric i aquest post !!!
ResponEliminaPetons,
Molt bonic aquest post!!!
ResponEliminaCuida't i vegila demà que han dit que baixaran molt les temperatures i a veure si el "vestit blanc" de demà serà dels de vellut tupit !!!
;)
fa dies que et llegueixo...i cada dia m'agrada mes aquest teu espai....
ResponEliminacompartim paisatges i fredors..
cuida't molt maca.
Moltes gràcies Jaka, guapíssima!!
ResponEliminaPetonassos i abraçades! :*)
Gràcies -Assumpta- :)
Doncs vestit-vestit no era, però el paisatge s'ha guarnit amb una capa blanca preciosa ;*)
Moltes gràcies Sargantana :)
Així també vius en el petit paradís? n'hi ha que tenim sort, eh?
Benvinguda/benvingut! :*)
el fred deixa paissatges encisadors però a mi m'atura. si al menys el sol treiés el nas de tant en tant ...
ResponEliminaA Girona ha fet sol tot el dia Òscar! El fred ens fa moure per entrar en calor!! ;)
ResponEliminaBona música. Sí, senyora. Gràcies per compartir-la. Cuida't.
ResponEliminaNo podia ser menys, el B.B.King i el Clapton junts, ha de ser bo per força!
ResponEliminaDe res Pensador, gràcies a tu :*)