diumenge, 7 de desembre del 2008

ara mateix...

Ara mateix hauria d'estar pujant al Bassegoda, o just al cim. Sentint el vent fred a la cara, esmorzant amb els meus germans. Una sortida que podíem fer tots quatre per primera vegada des que ens hem posat a fer-les. Però no. Estic a casa, renegant interiorment. El meu còccis ahir em va dir que m'havia d'estar quieta i ha sigut molt insistent i s'ha fet escoltar d'allò més, sobretot aquesta nit. I ja no sé si plorava de dolor o ràbia o d'ambdues coses.
a

4 ventades ...:

  1. Sergidiumenge, de desembre 07, 2008 12:50:00 p. m.

    Oh, quin greu que em sap! Espero que es pugui repetir aviat la circumstància, i que la salut t'ho permeti.

    ResponElimina
  2. estripdiumenge, de desembre 07, 2008 9:52:00 p. m.

    uix, quina ràbia! Però no pateixis el Bassegoda no es mourà de lloc!
    recupera't ànims!

    ResponElimina
  3. Barbollairediumenge, de desembre 07, 2008 10:57:00 p. m.

    una abraçada nina...
    i un pilonet de petons dolços i guaridors.
    cuida't molt.

    :o)**

    ResponElimina
  4. neusdiumenge, de desembre 07, 2008 11:17:00 p. m.

    Gràcies Xexu, maco. Amb 3 dies de festa alguna cosa o altra havia de tenir... ja és un clàssic :S jeje
    Un petó!


    Molta ràbia, però què hi farem Estrip? Ja m'han dit que hi aniríem un altre dia i jo al Bassegoda hi vull pujar sí o sí.
    Gràcies, maco, un petó!


    Poeta, avui m'ha fallat la màgia (com quasi sempre, deu ser que en tinc poqueta jeje)
    Mil gràcies rei, petons i abraçades.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)