Reflex al rec,
a tocar de les mans
tenim els núvols.
a tocar de les mans
tenim els núvols.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
"Núvols als ulls,
ResponEliminabressoles la vida.
Tu, l'esperança"
t'e....
:o)*******
això és el secret!
ResponEliminapreciós!
Mmmmmmmmm.... :-)
ResponEliminaQuin haiku més refrescant. I quin relax!
Molt xulu, elur!
Un petonot ben fort, maca!
Reflex dins un haikai!
ResponElimina:)
Poeta de mirada dolça i un xic (força) desenfocada, moltes gràcies!
ResponEliminaT'e! :*****
Deia el Gran Poeta, Estrip, que "potser el secret és que no hi ha secret"... (Ara mateix _ Miquel Martí i Pol)
Moltes gràcies :*)
Refrescant sí que ho és Buk, me l'he trobat a les 8 del matí!
Moltes gràcies mestre ;)
Un petonàs i molt bon cap de setmana, maco!
Jaqme el Terrible, gràcies!! ;*)
Un haiku preciós, Elur!
ResponEliminaMoltes gràcies Teresa :*)!
ResponElimina