dissabte, 4 d’octubre del 2008

biiiiiiiip!

Biiiiiiiiiip! deu, nou, vuit, set... i tots corríem a amagar-nos en algún racó del pati o del parc. Sis, cinc, quatre... i procuràvem estar quiets. Recordo que fins i tot em mig aguantava la respiració. Tres, dos, un, zero! I qui comptava podia fer tres passes, tant llargues com podia, en alguna direcció, la que volgués. I em tornava a aguantar la respiració si les feia cap allà on era amagada. Potser em descobria i cridava el meu nom, potser no i quan tornava a cridar Biiiiiiiiip! nou, vuit, set... corria a tocar i a amagar-me de nou... Biiiiiiiiiiiip! vuit, set... cada vegada disponíem de menys temps, cada vegada havíem de córrer una mica més. Biiiiiiiiip! set...
Avui m'ha agradat veure que, després de tants anys, la mainada encara hi juga. Avui al parc hi havien comptes enrere i corredisses divertides.
Biiiiiiiiiiiiiiiiiiiip!
a

8 ventades ...:

  1. Sergidissabte, d’octubre 04, 2008 4:34:00 p. m.

    I la canalla explica els mateixos acudits i té les mateixes sortides que nosaltres. Per sort, hi ha coses que no canvien. I si creixen i són com la nostra generació, també n'estaria content.

    ResponElimina
  2. mardissabte, d’octubre 04, 2008 5:07:00 p. m.

    m'encanta que els nens encara hi juguin...
    però penso també que cada generació ha de canviar coses per poder anar evolucionant, jo que sóc d'una generació anterior a la vostra (em sembla), estic contenta que hagueu ja canviat algunes de les coses que jo vaig viure... llei de vida!
    sempre per millorar és clar!
    una abraçada de cap de setmana!

    ResponElimina
  3. Albantadissabte, d’octubre 04, 2008 5:38:00 p. m.

    Han canviat molt les coses i la manera de jugar. A mi també m'encanta descobrir encara que no tot s'ha perdut, i que els nens segueixen riguent amb jocs com aquest.

    ResponElimina
  4. Alegria De La Huertadissabte, d’octubre 04, 2008 6:31:00 p. m.

    I què és el que passa que arriba un punt en el que muten i es fan monstres??

    ResponElimina
  5. neusdissabte, d’octubre 04, 2008 7:59:00 p. m.

    Ni idea de com acabaran siguent, fa de tan mal dir Xexu, però com a mínim encara saben distreure's sanament... i que duri!


    Massa que s'ha "evolucionat" en segons quins aspectes mar, massa... nosaltres érem massa innocents, els d'ara en són massa poc.
    Tampoc ens portes tants d'anys eh?
    Una abraçada!


    la veritat és que fa gràcia i fa somriure veure-ho, oi Albanta? sembla que no pugui ser que hi hagi coses que no canviïn mai...


    Igual com ens ha passat a tots Alegria.

    ResponElimina
  6. Laiadissabte, d’octubre 04, 2008 9:09:00 p. m.

    hi ha coses que no canvien! I jocs com aquests, que hi pots jugar sempre, que entretenen i que no necesisten cap tipus d'infraestructura especial, són molt divertits i et fan apssar una bona estona... jo també recordo les corredisses al pati del cole!

    ResponElimina
  7. Dericdissabte, d’octubre 04, 2008 10:18:00 p. m.

    és una sort poder comprovar que els antics jocs encara existeixen, abans de les vacances vaig veure al parc uns nens jugant a "caniques" (ara en diuen bales)

    ResponElimina
  8. neusdiumenge, d’octubre 05, 2008 9:28:00 a. m.

    Ahir mentre escrivia el post Laia, pensava en els farts de córrer que em feia i que ara, si ho hagués de fer o em moririra el mateix dia o a l'endemà jejeje :P
    un petonot!


    Sí Deric! per aquí també hi juguen de tant en tant, com abans la cosa va per èpoques i "modes"... sembla mentida com es repeteixen els guions!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)