M'estic esbandint els cabells quan s'acaba l'aigua calenta.
Haig de fer eslàloms a la cuina per poder-me preparar l'esmorzar, esquivant a la iaia i a la gossa, que torna a ser a casa de dispesa. I només tinc cinc minuts!
Pujo al bus i oh! merda! se m'enganxa la camisa nova i sento un soroll que no m'agrada gens.
Aquest any es porta la camisa nova amb estrip de disseny fortuït. (Ja veurem si es pot cosir...)
I és que val més agafar-s'ho bé, no?
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan comences un dia així a vegades va bé aturar-se un moment i analitzar tot el que ha passat. Es tracta de donar temps al decalatge que s'ha produït entre l'espai i el temps perquè se sincronitzi i el món deixi de moure's a batzegades. A mi em funciona.
ResponEliminaAixí aquestes coses també passen fora de els dilluns?.
ResponEliminaNo pintava bé, però ja ens diràs com ha evolucionat la cosa, que de vegades, un mal inici es pot convertir en un gran final.
ResponEliminaModa grunge dius que vas?
ResponEliminaés un honor per mi que una noia com tu porti un estrip a la camisa.
ResponEliminasort que t'ho agafes bé doncs. I no la pots tornar?
Hola Marta! benvinguda :)
ResponEliminaJo, tot això que dius, no sé pas si ho entenc... m'ha assegut al bus, he respirat fondo i m'he dit que "i una mè que aquest dimecres semblarà un dimarts!" i vès, m'ha funcionat ;)
Qualsevol nit pot sortir el sol Toy Folloso... ;)
Doncs mira Xexu, tornant cap a casa he vist la lluna reflectida al Ter, una petita (gran) meravella que m'ha fet somriure ;)
jejejeje... més o menys Jordi, però amb el cabell net eh? que l'aigua freda esbandeix bé :P
jajaja... gràcies Estrip, pensa que "t'he" passejat per Girona amb tota la dignitat i elegància de què sóc capaç.
I què vols, sinó? del "cullons, un estrip!" ben emprenyada al "ja! un estrip, tu" somrient.
Ostres, se'm veuria el llautó de lo malament que m'ho estaria passant...
Igual et troba un cool hunter i realment es posa de moda. Si és així dis-m'ho... hauré d'agafar el bus o em puc fer l'estrip amb la bicicleta. L'altre dia vaig veure Spamalot, queda't amb allò de always look to the bright side of life!
ResponEliminaUi Alegria... si aquesta gent s'ha de fixar en mi, malament rai! :P
ResponEliminaI tant que m'hi quedo ;*)
Hehehe...mira-ho pel costat positiu, a partir de cert moment les coses ja només poden millorar! :-)
ResponEliminaUn petonot ben fort, maca!
M'has fet pensar en un acudit de l'Argiñano, Buk.
ResponEliminaEren un pessimista i un optimista. el pessimista només feia que repetir:
-Està tot fatal, però fatal, molt malament, molt i molt malament... i és que no pot pas anar pitjor!!
I l'optimista li diu:
-I tant que sí home, i tant que sí!!!!!!
:P
Un petonàs, maco!
Les noves tendències sovint comencen d'una manera del tot inesperada.
ResponEliminaEscolta, i un bloc amb un estrip de disseny fortuït com podria quedar?
Oh però portar la camisa estripada ja està demodé, que dirien els entesos, no?
ResponEliminaEspero que millor que la meva camisa, que per arreglar-la ma mare n'haurà d'escapçar un tros :(