TEMPS D'INTERLUNI
El silenci també és un atzucac
i també es diu amb silenci.
Potser
cap gest no és tan clar i tan transparent
com tu pensaves, i ara sents l'ofec
de tants gestos sobrers.
Potser el costum
t'ha convertit en aquest personatge
hieràtic i solemne que malviu
entre la por terrible a veure's nu
i el terrible desig de despullar-se.
Miquel Martí i Pol
El silenci també és un atzucac
i també es diu amb silenci.
Potser
cap gest no és tan clar i tan transparent
com tu pensaves, i ara sents l'ofec
de tants gestos sobrers.
Potser el costum
t'ha convertit en aquest personatge
hieràtic i solemne que malviu
entre la por terrible a veure's nu
i el terrible desig de despullar-se.
Miquel Martí i Pol
____________________________________________________________________
Hi ha mitja lluna
desdibuixada al cel.
Potser plourà.
Hi ha mitja lluna
desdibuixada al cel.
Potser plourà.
és únic!
ResponEliminasempre!
sentir aquest ofec de gestos sobrers...
buufff,
qui no ha sentit algun ofec de gestos repetits i monòtons?
quines contradiccions tan certes..
la por de la nuesa i el desig intens de despullar-se..
genial!
potser aquesta mitja lluna desdibuixada... també és una contradicció en si mateixa...
bona nit...
La vida en sí és tota una paradoxa, mar...
ResponEliminaBon dia! :**
Que bo, el Martí i Pol! I el teu haiku lliga molt bé amb el seu poema En produeix la mateixa sensació de desassossec. Potser plourà aviat :-)
ResponEliminaUn petonot ben fort, maca!
Buk! ja plou!!! mica en mica però plou :)
ResponEliminaMoltes gràcies.
Un petonàs, maco!
ha plogut! avui ha plogut!
ResponEliminaPotser!!
ResponEliminaAhir, no, aquí, però avui sí!!!! Preciós poema...
ResponEliminaPer aquí també Jordi! menys del que m'agradaria però pel poc que ha plogut ha plogut prou ;P
ResponEliminaEl potser ha esdevingut un "És!" Núria :)
Igual que aquí Zel, esperem que demà hi torni...