Alçar la mà dreta per recollir un ble de cabells del front, recargolar-los i apartar-los de la cara.
.
dilluns, 14 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
i tant perdut...
ResponEliminapago per veure...
ResponEliminaun ges que s'intueix preciós, inyu...
et deixo una capseta plena de tot allò que ja saps...
t'estimo amoret
:o)************
perdut? encara no l'has recuperat?
ResponEliminajejeje Jordi... no puc evitar somriure amb aquest comentari ;)
ResponEliminaoh, però ja no és possible, Poeta, ni pagant mig cèntim...
gràcies maco :************
L'havia recuperat i l'he tornat a perdre Estrip, no suporto el serrell llarg i diumenge va caure a cop de tisores :P
ohhhhhh, la comoditat és lo primer, eh!
ResponEliminaMentre una llàgrima rodola...
ResponEliminaMentre un somriure es dibuixa...
segons el dia!
...però tot? o sols el serrell?...
ResponEliminaentenc que vagis més còmoda curteta (de cabell vull dir...)... jo de fet m'he pelat al 4...
però, seria una llàstima... perquè estàs, encara més, bonica amb el cabell llarg...
sigui com sigui jo t'estimaré igual... o més!!!
cabasset de petonets dolços, inyu
:o)*****
I tant Estrip, ara tinc el front ben "despejat", però només el front, eh? els altres encara cauen sobre les espatlles... aferrats a la closca :P
ResponEliminaMés aviat somriures Zel ;***
Només el serrell Poeta estimat, estimat i exagerat!!!
Només faltaria que m'estimessis més o menys segons la llargària dels cabells, ai que t'estiro les orelles!! jejejeje
T'estimo, maco :*****