Dins el món de la Natura, tot ésser té el seu paper designat, la seva funció vital. Una raó per ser-hi, per viure i per morir. Tots formen part d'un engranatge delicat i, encara que a vegades pugui semblar cruel, preciós, d'un equilibri a vegades massa fràgil.
Fora d'aquest món, hi som nosaltres. I en restem fora per la nostra incapacitat de trobar el lloc que ens pertocava, ara ja és massa tard, dins la Natura.
I fa dies que em pregunto si mai n'hi havíem tingut cap de lloc. I si en teníem un, quin seria? perquè sense la nostra nefasta aportació, la Natura hauria aconseguit l'equilibri perfecte, sense cap fisura. I seria delicat de bell, no pas de fràgil.
Què hi fem aquí?
dimarts, 8 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Menjar.
ResponEliminaI vigilar que no ens mengin....
Poca cosa hi fem, estimada Elur, poca cosa. I el que fem, ho fem malament.
ResponEliminaNo ho sé Toy folloso... aquesta raó em convenç ben poc.
ResponEliminaDoncs sí Xexu, més que poca cosa quasi res... i malgrat tot hi som i jo em pregunto perquè.
si la natura és sabia i ella ha creat una criatura com nosltres, autodestructiva, aniquil·ladora, etc...Doncs serà que som on hem d'estar.
ResponEliminaSom fills de la natura amb les nostres imperfeccions.
gràcies Estrip :*)
ResponElimina