Si ho decidim,
no hi haurà més espai que el nostre gest,
ni altre camí que el que puguem fer junts,
ni més certesa que el desig,
ni més victòria que el plaer;
cap distància més enllà de l'oblit,
cap barrera que no l'alci la mort.
Si ho decidim,
naixerà un cosmos a la nostra mesura.
Miquel-Lluís Muntané
diumenge, 13 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entro aquí després de passar pels "Miols" i el "Baròmetre humà". I és que els hauria pogut escriure jo, aquests dos posts! Tinc gats, m'encanten els gats, sóc una defensora dels gats allà on sigui i contra qui sigui, però ara mateix me'n ronda un pel jardí que, si pogués, l'escanyaria. No deixa en pau els meus, se'ls menja el menjar, se'm pixa a tots els racons, i em planta cara sempre que em veu. I sobre el baròmetre, sovint passo per rara, pel que m'arriba a agradar el "mal temps"!
ResponEliminaSobre "Creació", molt optimista, com per tenir-lo a la capçalera del llit i llegir-lo cada matí per no oblidar-lo.
Una abraçada, elur, de tarda de diumenge ennuvolada ;)
si ho decidim?
ResponEliminaho intentarem...
Isnel, preciosa, m'agrada veure't per aquí :)
ResponEliminaEls gats okupes són odiosos, i tant! i el que ronda per casa també va a casa de l'altre veí a menjar-se el pinso del seus gats... i l'amo, tot el que fa és renegar. Coi de gat i coi d'amo!
Avui torna a fer un dia bonic a la ciutat de l'Onyar Isnel ;*)
Una abraçada i petons i pessigolles per l'Oleguer!
I tant Estrip, d'això es tracta :)