A vegades em pregunto com pot ser que m'agradi tant el mal temps.
Aquesta nit han caigut 34 litres en quinze minuts. Aigua, vent, calamarsa petita, llamps, trons. Tot un vendaval.
Ahir em vaig trobar malament tot el dia, migranya. Avui encara en pago les conseqüències.
Però m'ha encantat despertar-me aquesta nit i viure l'espectacle, malgrat ara encara em senti mig malalta.
dissabte, 12 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El temps està com tu, o tu com el temps. La diferència és que les pluges t'agraden, però dubto que t'agradi la migranya...
ResponEliminaMillora't maca!!!!
ResponEliminaA mi els llamps i trons també m'agraden :P, però l'escalfor de l'estiu també!! Aquesta és la sort que tinc de viure en una regió on hi ha diferents estacions i una mica de tot!!!
Potser perquè el mal temps és un signe de vida, de colors, d'aire fresc, de renovació...?
ResponEliminaUn xic així com tu?
(malgrat el problema col·lateral de les migranyes...)
una bosseta de petonets dolços, boscans i guaridors inyu...
:o)**********
El temps està boig Xexu, m'estàs dient que sóc una loca?? jajajajajaja
ResponEliminaNo, no m'agrada gens la migranya i menys quan em condiciona la vida, quan hauria de fer i voldria fer i no puc, però és el que hi ha...
Gràcies Laia, bonica :)
És que sempre amb el mateix temps, seria taaaaaaaan avorrida la vida!
Ai Poeta, tu que em mires amb massa bons ulls!
Gràcies per la medecina, és la millor que hi ha, aquesta ;***************
____________________________
Estic millor, i és que poder dormir tota una nit sencera hi fa molt.
malalta de pluja!
ResponEliminacuida't!
ho faig, Estrip :)
ResponEliminaA mi també m'agraden molt les tempestes. I si són amb llamps i trons ensordidors, doncs molt millor!
ResponEliminaUn petonot, maca!