matí ...

Em desperto poc a poc i noto com el sol entra per la finestra oberta i em toca a la cara. M'arriben els cants dels ocells i tota la llum del dia. Són les 7 i no tinc més son. Em llevo, esmorzo i preparo la càmara. Vaig a fer un volt.
L'aire és fresc, però el sol ja promet donar guerra quan tot just són quarts de 8. Enfilo el camí cap al riu. El poble encara dorm i el silenci és quasi absolut. Em trobo dues dones feinejant a l'hort que tenen prop dels Ponts petits, ocells pasturant enmig del camí. El silenci mica en mica ha sigut ocupat per les converses dels ocells, les granotes i el riu. El Brugent baixa amb alegria, tot al seu voltant és verd i ufanós. El camí que el voreja està ple d'herbes que m'arriben a la cintura. Al cap de quatre passes vaig xopa fins als genolls.
Feia massa temps que no hi venia...
Seguint un camí que endevino més que no pas veig, arribo al carril bici. Un ciclista, que posa en perill la integritat de la bici amb el seu pes, es vol fer el graciós. No n'hi ha pas de llangardaixos!! Associació estranya que ha fet al veure la canon amb el 300. Tinc ganes de dir-li que prefereixo trobar-me serps, però només somric i dic bon dia.
I entre badades per quasi tot el que es mou, fotos, papallones, orenetes, vols de coloms... arribo a casa. Ja fa massa calor i tot just són quarts de 9.