dimecres, 11 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Fotos "robades" a través del sr.Google.
ResponEliminajo suposo que sí no? almenys que no ens treguin la il·lusió carai...
ResponEliminaPer cert, sóc gran aficionada als puzzles, i alguna peça es perd a vegades, ains..
Petons!!
quina mandra... s'hauria d'ordenar,
ResponEliminai posar la mà i treure la peça a l'atzar ?
Segur que si, és més qüestió de temps que no pas d'encaixar. Per cer, m'encanta la foto de les peces de colors, encara que sigui de Mr Google.
ResponEliminaI si anem a parar a la capsa de peces perdudes que no encaixen enlloc, Instints?
ResponEliminaFa mooooooooolta mandra Estrip, sí, però ai l'atzar... com canta el Serrat, "fue sin querer... es carpichoso el azar..."
No sabria què dir-te Xexu, hi ha tots el temps del món i també una sensació de desubicació massa latent... massa sovint.
A mi també! Fan venir ganes de remenar-les i començar a triar-les, eh? ;)