-Arribem a Madrit dos minuts abans de l'hora prevista. Em meravella el bon funcionament de la Renfe fora de Catalunya.
-Chamartín-Vallecas en taxi. Somriure d'orella a orella. Veig Madrit més neta, més verda. Un mes de pluges li han anat de meravella.
-Em reben l'Ana i Sol (el gat). Un amb miols, l'altra amb abraçades i petons i somriures i son. Fem el primer de molts cafès del dia.
-Exposició al Caixa Forum d'Alphonse Mucha. Una vertadera meravella. A la sortida anem a buscar a l'Eduardo, un amic de tota la vida de l'Ana. En cinc minuts, fins i tot menys, em roba el cor. Dinem tots tres i passem la tarda junts. "Tienes un amigo y un techo en Alicante, preciosa. Te lo digo de verdad". I sé que és així. M'agrada haver-lo conegut.
-Sopar a Las costillas amb uns altres amics de l'Ana, també són macos. Havent sopat, quedem de nou amb l'Eduardo. M'ensenyen Chueca. Fem la cerveseta al Libertad8, local que era visitat amb freqüència pel Sabina. I a dormir.
-Imatge: Litografia de Mucha, Étoile Polaire, que forma part de 4 il·lustracions titulades "La luna y sus estrellas".
Decididament, estimat i dolç follet ets com la San Miguel...
ResponEliminaAllà on vas, triomfes! X¬D
(però això jo no he dubtat mai...)
Eiiii! Em fa feliç que hagis fruit tant.
Diria que els somriures et fugen pels dits mentre escrius!
Petonet dolç, inyu...?
:o)***
me n'alegro que t'ho hagis passat molt bé i que hagis conegut gent nova! A veure si hi pots tornar aviat!
ResponEliminaUn somriure d'orella a orella fa fugir tots els mals!! Si te'n van arrencar molts és que ha estat un molt bon viatge!
Ais Poeta... jo, que sóc d'Estrella!! :P
ResponEliminaM'ho he passat teta, amoret, com sempre que em reuneixo amb la família mandrilenya.
Petonet dolç :*)
Espero que els pugui veure de nou a l'agost, Laia.
El fet no és conèixer gent nova, sinó gent maca.
Un petonàs!
eps, quin bon rotllo de cap de setmana eh!
ResponEliminaTambé hi ha ocellets a Madrit?
Si la trobada s'ho val, que més vols? Bons records i una cita per no perdre el contacte...Que bé!
ResponEliminaEls que més abunden són els pardals, quasi domesticats, i les garses, Estrip. Al Retiro, amb una mica de sort en pots veure algun altre... si deixem de banda els ànecs i els cignes :P
ResponEliminaNo demano pas res més Zel... :*)