dilluns, 26 de maig del 2008

tempesta ...


Quan arriben algunes tempestes de l'ànima, m'agradaria fer com ell... amagar-me fins que el vent furiós i els trons haguessin passat...

.
a

6 ventades ...:

  1. Barbollairedilluns, de maig 26, 2008 12:26:00 p. m.

    Em deixes acotxar-te?
    Abraçar-te?
    En la distància?
    Virtualment?

    Dir qualsevol parida, d'aquelles que ja coneixes, per fer-te somriure una mica?

    follet... què no plou prou? Què no hi ha verd que t'ompli tots els porus del cos?

    Puc fer (o deixar de fer) alguna cosa?

    amb el teu permís...
    t'estimo...
    un petonet dolç :¬)*

    ResponElimina
  2. DooMMasteRdilluns, de maig 26, 2008 5:38:00 p. m.

    Quin gatet més bonic!!!

    ResponElimina
  3. neusdilluns, de maig 26, 2008 9:47:00 p. m.

    Gràcies Poeta... potser és perquè avui no ha plogut...
    demà torno a treballar i tot seguirà el seu curs més o menys normal, gràcies :**********



    Ui Doommaster... el més bonic del món! ;P

    ResponElimina
  4. estripdilluns, de maig 26, 2008 11:24:00 p. m.

    si és una tempesta de l'ànima perquè no buscar una altra ànima?

    ResponElimina
  5. Sergidimarts, de maig 27, 2008 1:18:00 a. m.

    No, no i no. Tant com t'agrada la pluja, aquestes altres tempestes tampoc t'han d'espantar. El cap ben alt, i que l'únic que s'amagui sigui el gatet.

    ResponElimina
  6. neusdimarts, de maig 27, 2008 9:59:00 a. m.

    ai si fos tan fàcil Estrip...


    Aquesta nit Xexu, de llamps i trons i calamarsa, ell jeia tranquil damunt el llit mentre jo m'ho mirava per la finestra... una bona tempesta sempre va bé :*)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)